De Tom Cruise a llegendes de la “French Touch” com Air o Phoenix, l’Stade de France va abaixar ahir el teló dels Jocs Olímpics després de setze dies de competició frenètics amb una cerimònia de clausura espectacular i futurista on París va passar el relleu olímpic a Los Angeles, seu dels pròxims Jocs d’estiu en 2028. Les victòries de Jennifer Valente en la modalitat d’òmnium de ciclisme en pista i de la selecció femenina en bàsquet van permetre als Estats Units acabar al capdavant del medaller dels Jocs Olímpics de París 2024, malgrat acabar empatat amb la Xina a 40 ors.
El nedador Léon Marchand, que ha estat la gran sensació entre els campions francesos d’aquests Jocs Olímpics amb quatre ors guanyats, va ser el gran protagonista del començament de la cerimònia de clausura de París 2024, en recollir la flama dels jardins de les Tulleries, on ha estat situada des del passat 26 de juliol.
Un cop començat el trajecte, es va iniciar la tradicional desfilada dels atletes i banderes a l’Estadi de França amb els principals protagonistes i davant uns 71.500 espectadors. Això sí, un cop la Marsellesa, himne nacional francès, acabava de sonar de forma majestuosa. Amb tothom situat, es va fer l’entrega als medallistes de marató, l’última que es fa en les cites olímpiques.
Els atletes espanyols María Pérez i Jordan Díaz van liderar la delegació espanyola en la desfilada de clausura; María Pérez va aconseguir la plata en la prova individual de 20 km i l’or en la prova de marxa mixta, al costat d’Álvaro Martín. Jordan Díaz, per part seva, va fer història en triple salt en penjar-se l’or i es va confirmar com una de les grans figures de l’atletisme espanyol.
María Pérez i Jordan Díaz van ser els abanderats espanyols durant la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics
Finalitzada la desfilada, va ser el torn per a la part estètica amb l’espectacle “Records”. Un espectacle d’uns quaranta minuts pròxim a la ciència-ficció que descrivia mons apocalíptics i explicava la història d’un viatger interestel·lar que descobria els vestigis dels Jocs Olímpics en un futur llunyà en el qual havien desaparegut, llançant-se a refundar-los. El breakdancer francès Arthur Cadre va ser el fil conductor d’un relat que va transcórrer per l’aire, mentre els escenaris, els vestits i les llums projectaven als espectadors un viatge entre el passat i el futur. Més d’un centenar d’intèrprets, acròbates, ballarins i artistes de circ i de les arts escèniques van transformar l’estadi en una gegantesca sala de festes amb un escenari de 2.800 m², amb dansa, contorsions i teatre.
Una altra de les parts ineludibles va ser el traspàs de bandera entre la seu actual, París, i la de la pròxima edició, Los Angeles el 2028.
Pel que fa als resultats en el medaller olímpic de París, els Estats Units es va imposar finalment a la Xina després de la seva victòria en bàsquet femení contra França (66-67) i que permetia a la delegació estatunidenca igualar amb la xinesa a 40 ors, superant-la en el medaller per haver aconseguit més medalles de plata, de bronze i en total. Els Estats Units va concloure els Jocs amb 40 ors, 44 plates i 42 bronzes, en tant que la Xina, va presentar un balanç final de 40-27-24, segona per segona edició consecutiva. El Japó va completar el podi, tercer amb 20 ors, 12 plates i 13 bronzes i va precedir a Austràlia (18-19-16) i a l’amfitriona França (16-26-22). Espanya va concloure en quinzena plaça tant en el medaller com en el nombre de podis amb els seus cinc ors, quatre plates i nou bronzes.
París acollirà ara, del 28 d’agost al 8 de setembre, els Jocs Paralímpics.
La delegació espanyola tanca els Jocs amb 18 medalles, una més que a Tòquio i Rio
Les 22 medalles de Barcelona 92 es mantenen com el llistó insuperable per a Espanya després de París 2024, on n’ha pogut celebrar 18, una més que a Rio 2016 i Tòquio fa tres anys, encara que ha millorat la xifra d’ors de tres a cinc, i suma quatre plates i nou bronzes.
Els títols olímpics situen a l’equip espanyol en el lloc 15 del medaller, amb quatre plates menys que en la capital japonesa i tres bronzes més, a més de 51 diplomes. Són 9 més que en la capital japonesa, després de 9 quarts llocs, 10 cinquens, 10 sisens, 7 setens i 5 vuitens.
Si la delegació espanyola s’ha quedat lluny del rècord de 22 medalles ha estat, entre altres coses, perquè s’ha quedat amb la mel en els llavis en moltes disciplines amb aquests 9 quarts llocs. Des de la selecció femenina de futbol, la lesió de Carolina Marín, la desfeta de Jon Rahm o fins i tot la cinquena plaça de l’urgellenc Miquel Travé en el C1 masculí va privar a la delegació d’alguna medalla més.
Vint-i-set catalans marxen amb metalls
Fins a 27 catalans marxen amb medalla dels Jocs Olímpics de París. Dinou es van penjar un or: Trittel en vela; onze jugadores de la selecció femenina de waterpolo; i set de futbol masculí. La resta, tot bronzes; tres en l’handbol masculí, quatre en artística i Craviotto.
Craviotto, l’orgull lleidatà dels Jocs a París
París deixarà escrit en els llibres d’or de la història de l’esport el nom del lleidatà Saúl Craviotto com l’esportista espanyol amb més medalles (6). “Si el cos aguanta, no descarto Los Angeles”.
