Ja tenim president de la Generalitat i com en el pacte per la investidura hi ha un nou model de finançament hem de parlar d’ell. La primera lectura que vaig fer em va produir una sensació de voler i no poder. Està molt clar el que és vol però està ple de llacunes i incerteses el camí per aconseguir-ho, pot no ser la clau de la caixa, sinó la caixa de Pandora que conté tots els mals del món.
D’entrada, el nou model de finançament no es formalitzarà fins el segon semestre de l’any que ve. Això té una importància gran perquè com la gran majoria dels impostos importants meriten el 31 de desembre, excepte l’IVA, l’any que ve encara no els podrem cobrar, l’IRPF, per exemple, no el podrem cobrar fins el 2026, si tot va bé, i quina quantitat de l’IRPF podrem cobrar el 2026? No ho sabem, com que ara cobrem el 50%, cobrarem, el 2026, el 65%, el 70%? No hi ha res escrit. Tan obert està el nou model que en el supòsit que tot marxi com ha de marxar el cobrar el 100% dels impostos se’n pot anar al 2035 o a prop del 2040. En el supòsit, no probable però si possible (ara encara més pel comportament de Puigdemont), d’eleccions generals el desembre d’aquest any i el PP les guanya el nou model de finançament ni veurà la llum, ja hem dit que el model s’ha de formalitzar l’any que ve.
Hi ha més dubtes i alguns de molt importants. S’ha parlat molt de la semblança amb el concert basc, hi ha una cosa, però, que mai podrà tenir Catalunya i si té el País Basc, els bascos no paguen ni un cèntim dels impostos recaptats, paguen el “cupo” que re té a veure amb els impostos. Aquest privilegi del País Basc no es dona a cap altre país, federat, confederat, del món, poc o molt, arreu, hi ha transferències fiscals a l’Estat federal o a la Confederació. Doncs bé, d’aquestes transferències fiscals de Catalunya cap a l’Estat no se’n parla, tot resta obert per negociar, per acordar. És impossible dir si es bo o no aquest model que pot tenir més cares que l’escena dels miralls de la Rita Hayworth en La dama de Shangai, Tampoc es diu re de la quantitat que Catalunya transferirà en concepte dels serveis que el govern central i la seva administració tenen a Catalunya (això seria el “cupo” basc), com tampoc de la quota de solidaritat interterritorial, encara que en aquesta es fixa un límit que vindrà marcat pel principi d’ordinalitat. En resum, sé el que vull però no sé com fer-ho.
