La natació artística espanyola va tornar a pujar a un podi olímpic dotze anys després, després de penjar-se aquest dimecres la medalla de bronze en la modalitat per equips en els Jocs de París. Un metall que va premiar la fortalesa mental d’un grup que, perjudicat per la decisió, gens habitual, de revisar les puntuacions dels Estats Units i el Japó en la rutina lliure, va passar de tenir gairebé encarrilat el podi a veure’s immers en una intensa batalla amb nord-americanes i asiàtiques per les medalles.
Però l’equip espanyol, com assenyalava el nom del seu exercici acrobàtic “One shot, one opportunity”, no estava disposat a deixar passar l’ocasió de pujar a un podi olímpic que se li resistia des dels Jocs de Londres 2012.
Alguna cosa que conscient o insconcientment van semblar tenir els organitzadors dels Jocs Olímpics de París, que van triar a Ona Carbonell, doble medallista de plata en la capital britànica, per a ser l’encarregada de donar les tres bastonades amb els quals es va declarar oberta la jornada de competició.
Un al·licient més per a Txell Ferré, Marina García, Lilou Lluís, Meritxell Mas, Allisa Ozhogina, Paula Ramírez, Iris Tió i Blanca Toledà que van brillar com mai amb les seves figures i acrobàcies en una mescla de músiques que fusiono l’’O Fortuna’ de Carl Orff amb el rap de Eminen i el seu ‘Loose yourself’.
Un vibrant exercici que va obtenir una puntuació de 267,1200 punts, que obligava el Japó a superar, almenys les 258 unitats, si volia arrabassar l’últim graó del podi a les espanyoles.
No obstant això, l’exercici “Llangardaixos” que van presentar les nipones, molt poc estables en alguna elevació, tan sols va poder aconseguir els 272,5533.
La competició va confirmar el seu ‘sabor espanyol’ amb la medalla de plata que va conquistar els Estats Units, entrenada per Andrea Fuentes, i l’or de la Xina, que dirigeix l’exseleccionadora espanyola Anna Tarrés. Curiosament, totes dues integrants, com la ja esmentada Ona Carbonell, de l’equip espanyol que es va penjar la plata a Londres.
