Ens ha deixat a una edat massa jove un còmic lleidatà i, alhora, universal. No ho dic gratuïtament, lo Magí ha actuat per tot el món. Quan t’arriba una notícia així de colpidora el cap et va a tres mil revolucions, primer penses que no pot ser, però quan ho confirmes és inevitable la tristesa i reviure mentalment tots els moments compartits.
Amb el Magí vam anar a la mateixa escola de Lleida i recordo que tot i que li portava 5 o 6 anys ens vam fer bons amics. De fet, per a ser justos, el Magí era amic de tothom. Literalment era el rei del pati, carismàtic, atrevit, irònic i extravertit anava d’aquí cap allà parlant amb tothom, arrencant somriures i practicant el seu esport preferit, el bon humor. Se’n reia de tot i de tots, també d’ell mateix… Era impossible no estimar-lo.
Amb els anys vaig veure que havia fet carrera de clown de carrer i, la veritat, no em va sorprendre gens ni mica perquè era la seva autèntica vocació, l’espectacle, la diversió de la gent, crear atmosferes de bon rotllo era el que havia fet des de ben petit de manera natural. Havia nascut per això, ho portava al seu ADN i em va alegrar saber que de les seves virtuts innates n’havia fet professió. Ens vam anar trobant per Lleida i altres pobles, i després d’alguna actuació ens havíem fet una abraçada posant-nos al dia de la nostra vida.
El 2016 a Granja Pifarré vam tenir un problema legal amb el pas d’un camí que va perjudicar el nostre funcionament habitual. Allò va generar unes jornades de reivindicació perquè molta gent de l’Horta veia com des de molts anys enrere l’Horta estava abandonada de serveis i cada cop més assetjada per urbanites que volien imposar les seves normes al camp. En aquell moment que tota la nostra família estàvem contra les cordes amb una primera resolució judicial desfavorable va aparèixer la trucada del Magí. Sabia del nostre cas per la premsa lleidatana i es va oferir a actuar de manera altruista per ajudar a fer visible el que ell també considerava injust, el Magí també era fill de l’Horta. Sincerament, en aquella situació de crisi la seva proposta va ser un regal diví. Com s’acostuma a dir… Ens va aparèixer un àngel.
En l’acte, organitzat a Granja Pifarré, lo Magí va fer una actuació magistral, ens va fer riure molt a tots, també ens va emocionar però, sobretot, va aconseguir portar-nos un missatge d’esperança i de bon humor. El recordo en una imatge que va agafar un carretó vell de ferro de la granja, el va alçar i des de la seva barbeta i per un dels seus mànecs el va mantenir en equilibri davant la sorpresa de tothom. Sí, era un pallasso molt professional.
Un dels projectes que explicava a tothom amb desfermada il·lusió era #nepal2552 “Un pallasso en ruta”. M’explicava que anant pel món el llenguatge més universal és el bon humor i que amb això t’entens amb tothom sense problema… Que gran!
L’altre dia un bon amic, el David, que també el coneixia i l’estimava molt, em va fer una reflexió que comparteixo amb tots vosaltres. Lo Magí tenia aquella ànima trista del pallas
so que ho dona tot per fer feliç a les persones, però que després darrere del teló de la vida viu les dificultats per poder viure de la seva vocació i altres.
Els que t’hem conegut guardarem un bon record teu, allà on estiguis segur que hi haurà festa grossa i que tothom es farà un fart de riure. Bon viatge Magí!
