“He creuat oceans de temps per a trobar-te” és una frase que ressona dintre nostre des de fa 30 anys. La deia Drácula a la seva estimada Mina en l’adaptació de la novel.la de Bram Stoker dirigida per Francis Ford Coppola. Sortia dels llavis de Gary Oldman, enamorat de Winona Ryder, en un dels moments més romàntics de la història del cinema. La frase no apareix a la novel.la, és una invenció i un encert del director. No ens és difìcil d’imaginar els oceans de temps pels que ha navegat Drácula perquè nosaltres també els hem recorregut. El pas del temps no cura però ho posa tot a lloc, l’amor també. El pas del temps i l’amor és una eqüaciò on el més important és el temps, veritable escultor d’una història d’amor. Jodie Foster va dir una vegada que era el tipus de persona que havia creuat l’oceà per algú que ni tans sols havia creuat el carrer per ella. I afegia que li va costar temps comprendre que no tothom és capaç de creuar oceans per un altre i que per això ja no s’entristia ni se sentia decepcionada. L’amor inmortal existeix. La mort no pot matar l’amor quan l’amor no mor, diu l’epitafi a la tomba de la gran Patsy Cline. Les cartes d’amor s’han de guardar perquè al final de la vida seran el nostre únic refugi.
Sessió: No iniciada
