Els productors de cereal d’hivern han finalitzat una campanya atípica pel gran xoc entre el rendiment de les diferents zones productores i els preus baixos a causa dels elevats costos. Mentre que en alguns indrets la collita ha sigut molt bona i de qualitat, com ara a la comarca del Berguedà, en altres ha sigut pitjor, fins i tot, que la de l’any passat, que va estar marcada per la sequera i la pèrdua de bona part de la producció.
Aquest darrer és el cas, per exemple, de la zona central de la Segarra. Els motius d’aquesta disparitat es poden trobar en el canvi climàtic i els diversos episodis meteorològics, l’obligatorietat de fer rotació de cultius i la fauna salvatge. En conjunt, hi haurà més producció tot i que els preus han caigut.
Fins ara, les campanyes de cereal d’hivern mantenien una línia general al conjunt del país i es generalitzaven en campanyes que podien ser “bones, dolentes o mediocres”. Per això, el responsable de Cereals i Herbacis d’Unió de Pagesos (UP), Santi Caudevilla, parlava enguany d’una collita “mai vista” per la disparitat de rendiments a les diferents zones de producció del cereal d’hivern.
El motiu principal són els factors meteorològics irregulars que han afectat tant el cereal de regadiu com el de secà. Entre aquests, destaca la manca de pluges i fred després de la sembra, les gelades tardanes i les altes temperatures en determinades zones, així com les pluges de la primavera. “Les pluges van ser clau per tenir una bona o molt bona producció en segons quins llocs i va donar ales a segons quins altres, tot i que en algunes zones no van ajudar res perquè van ser molt de cop”, afirmava Caudevilla. D’altra banda, els danys de la fauna salvatge també han tingut una afectació desigual arreu del territori.
Un altre motiu, diu el responsable d’UP, és la rotació de cultius que exigeix la Política Agrària Comuna (PAC), ja que “condemna” la pagesia a fer sembres “a les dates que no toquen” i que són “poc rendibles”. En aquest sentit, des del sindicat demanen a les administracions poder consensuar a la tardor aquells conreus més idonis per plantar.
D’altra banda, la campanya està marcada pels preus baixos. “Quant a quilos serà una mica millor, però en diners és molt pitjor que anys enrere”, deia Caudevilla, que remarcava que el preu de la palla s’ha desplomat i que la falta de bestiar a les granges fa caure la demanda. Per contra, els costos de producció es mantenen alts, entre els quals hi ha els preus de fitosanitaris, adob i llavors a l’alça, o els derivats de la burocràcia.
Segons les previsions del Departament d’Acció Climàtica corresponents al mes de juny, el sector es recupera a poc a poc dels estralls de la campanya passada, tot i que encara està lluny dels resultats de fa dos anys.
En el cas del blat, la superfície es manté sobre les 100.000 hectàrees amb una producció la qual se situarà al voltant de les 285.243 tones, a mig camí entre les 186.197 tones de l’any passat i les 360.765 del 2022.
En el cas de l’ordi, la superfície plantada serà d’unes 154.000 tones (l’any passat van ser 166.266 i el 2022 158.548) amb una producció prevista de 433.000 tones. L’any passat se’n van collir 290.849 i fa dos, 547.461.
Pel que fa a la pròxima campanya, encara és massa aviat per fer previsions, però les pluges que Ponent ha viscut aquest any, inviten a l’optimisme.
