El president del Govern, Pedro Sánchez, va proposar ahir al Congrés un pla de “regeneració democràtica” per “millorar” la transparència informativa dels mitjans de comunicació i conèixer els seus propietaris i fonts de finançament i, per aconseguir-ho, té com a referència el Reglament Europeu de llibertat de mitjans, que va entrar en vigor el maig passat i que és obligatori i aplicable a tots els països del club comunitari.
L’anomenada llei sobre la llibertat dels mitjans de comunicació busca incrementar la transparència sobre la propietat de les empreses mediàtiques i la publicitat institucional, protegir millor els periodistes i les seves fonts d’informació i reforçar la independència dels mitjans públics.
Així, cada estat membre està obligat a crear una base de dades nacional amb informació sobre qui és propietari de cada mitjà de comunicació: tant la propietat directa com la indirecta i, en qualsevol cas, la de qui tingui un percentatge d’accions com per influir en les decisions editorials.
A més, el reglament estipula que el contingut que publiquin els mitjans de comunicació a xarxes socials com X o Facebook no pot ser eliminat immediatament sense previ avís.
Amb la nova llei, els mitjans de comunicació han d’informar sobre els fons rebuts de la publicitat estatal i sobre els ajuts financers estatals, inclosos els procedents de països no pertanyents a la UE. A més, els fons públics destinats a mitjans o plataformes en línia s’han d’assignar mitjançant “criteris públics, proporcionats i no discriminatoris” i la informació sobre la despesa en publicitat estatal ha de ser pública, incloent-hi l’import total anual i l’import per mitjà.
La llei europea de mitjans prohibeix a les autoritats pressionar periodistes i redactors perquè revelin les seves fonts d’informació, fins i tot mitjançant la seva detenció, sancions, registres d’oficines o instal·lació de programes de vigilància intrusiva als dispositius electrònics.
Així mateix, l’ús de programes espia només serà possible en casos concrets i amb l’autorització prèvia d’una autoritat judicial que investigui delictes greus castigats amb penes de presó, però fins i tot en aquests casos, els subjectes tindran dret a ser informats després que s’hagi produït la vigilància i la poden impugnar davant els tribunals.
El socis d’investidura creuen que “no són mesures estructurals ni profundes”
“Arriben tard”, “no són estructurals ni profundes”, “són un parany”, “són paper mullat”, incideixen molts dels portaveus de l’esquerra que van donar suport a la investidura de Sánchez i que veuen que les propostes són insuficients.
Junts s’hi va desmarcar perquè no vol formar part “d’una Espanya que els nega com a nació i nega drets fonamentals”, ERC recolza tancar “l’aixeta dels diners públics” als pseudomedis, PNB recorda que està pendent la llei de secrets i insisteix a abordar l’”aspecte ètic” i fer una cosa semblant amb les xarxes socials.
EH Bildu creu que la proposta ni és estructural ni és profunda, encara que “no sona malament”, i Podem va ser el més crític en lamentar que entre les mesures proposades “no es toqui l’estructura de propietat dels mitjans de comunicació perquè els fons voltor i les grans empreses” no puguin controlar-los.
Feijóo l’acusa de controlar els mitjans per la corrupció
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar el president del Govern, Pedro Sánchez, d’amenaçar de censurar els mitjans i d’intentar controlar-los davant les investigacions per suposada corrupció a la seva dona, la seva germà, o el cas Koldo.
“El més gran fake d’Espanya és vostè”, va dir Feijóo a Sánchez des de la tribuna d’oradors del Congrés. “Això pot acabar com l’atac més gran a la llibertat d’informació de la democràcia espanyol”, va advertir. “Sentir-li a vostè donar lliçons de regeneració seria com sentir el senyor Otegi donar lliçons de drets humans”, va afegir.
