Per una gestió amb uns bitllets de tren vaig trucar al número de telèfon de Renfe que se m’indicava al paper. Admeto que mentre em responia la màquina em vaig despistar i entre l’italià i no sé quin altre idioma em van donar la possibilitat d’atendre’m amb valencià. Era el número 7, concretament. Vaig prémer el botó i em van respondre sense massa demora. Li vaig dir a l’operadora si podia anul·lar la compra o canviar de dia els bitllets i em va dir que no, que com que era una compra bàsica només tenia l’opció d’alliberar-los perquè algú altre se’n pogués servir. La sorpresa va ser meva al penjar. M’havien atès en valencià i ni l’operadora ni no, que parlo català, vam notar res estrany. És a dir. Ens vam entendre perfectament. Talment com si fos la mateixa llengua. Quines coses, vaig pensar. Parlo valencià i no ho sabia… El que més em va estranyar és que Renfe doni l’opció de ser atès en català o en valencià quan tothom sap que és el mateix idioma. Potser també podrien posar l’opció del salmantí, zamorà o castellà. Passaria tres quarts del mateix.
Sessió: No iniciada
