La Fiscalia de l’Audiència Nacional (AN) va demanar ahir aplicar la llei d’amnistia als CDR acusats de terrorisme de ‘l’operació Judes’, alhora que la Fiscalia de Catalunya va demanar al TSJC que apliqui l’amnistia a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, acusats pels preparatius de l’1-O.
Segons va indicar la tinent fiscal Marta Durántez en la vista prèvia al judici, se’ls pot incloure tenint en compte que els fets i les dates entren dins del radi d’aplicació de la norma. El Ministeri Públic, que havia demanat fins a 27 anys de presó per alguns dels encausats, aposta ara per declarar “extingida la responsabilitat penal” i el sobreseïment de les actuacions del cas.
“Si tenim en compte una lectura exhaustiva de la llei veiem que s’han de donar acumulativament dos supòsits (perquè hi hagi delicte), ser qualificats de terrorisme i que, a la vegada, suposi greus violacions dels drets humans”, va enumerar Durántez. Així mateix, va dir que els delictes no es van arribar a “materialitzar”, com tampoc va passar amb la fabricació dels explosius que, suposadament, volien preparar els CDR.
L’acusació popular (Vox o l’entitat ‘Dignitat i Justícia’)- es va quedar sola defensant que l’amnistia no es pot aplicar al cas de ‘l’Operació Judes’.
Pel que fa a Jové, Salvadó i Garriga, en un escrit de 15 pàgines, el tinent fiscal Pedro Ariche demana amnistiar els tres exalts càrrecs d’Economia assumint la posició fixada al Suprem “en estricta aplicació dels principis d’unitat d’actuació i dependència jeràrquica”.
La Moncloa deroga a petició de Junts l’article que aturava causes si es presentaven prejudicials
El govern espanyol ha infiltrat al decret-llei de pròrroga de mesures anticrisi pels conflictes d’Ucraïna i Pròxim Orient que ha publicat aquest dijous el BOE la derogació de l’article 43 bis de la Llei d’Enjudiciament Civil. Es tracta de l’article que establia la suspensió de procediments quan els jutges plantegin qüestions prejudicials davant la justícia europea, i per tant deixava en mans dels tribunals la possibilitat de demorar l’aplicació de la llei d’amnistia mentre no resolgui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Junts va vincular la desaparició d’aquest article al suport als decrets òmnibus del govern espanyol.
