El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és clar: eutanàsia vol dir “mort sense sofriment” i aprofundint trobem l’eutanàsia activa i la passiva. A la primera es provoca aquesta mort directament i a la segona es deixen d’aplicar els mitjans que perllongarien la vida d’un pacient en fase terminal. A Catalunya tenim una llei de fa tres anys que regula aquesta pràctica, que és fruit d’una demanda social i un pas endavant. L’associació Dret a Morir Dignament estima que l’any passat hi va haver més de 200 sol·licituds –la meitat es van desestimar– i situa el temps d’espera mitjà per les resolucions en 53 dies. Cal millorar, doncs, i posar tots els mitjans per l’aplicació correcta d’una llei necessària malgrat tots els entrebancs que pateix. Com és pot discutir el fet de morir dignament, sense sofriment i sense fer patir als éssers estimats? Doncs es discuteix, sobretot per l’Església catòlica, que considera que és un crim i una deshonra per a la civilització humana, quan de crims i deshonres per a la civilització humana protagonitzats per membres d’aquesta església, la història i els diaris en van plens, malgrat els seus esforços per amagar-los sota la catifa. L’eutanàsia és aquí, i benvinguda sigui perquè patir per patir o és masoquisme o una imbecil·litat fora del sentit comú. És un avenç social que, com es diu ara, ha vingut per quedar-se. Gràcies a Déu, no pas a l’Església.
Sessió: No iniciada
