El turisme, que ha estat el gran mantra de les economies mundials, va camí de convertir-se en una pesta que cal erradicar. Encara recordem com celebrava el règim franquista l’arribada del turista un milió. Tot això està canviant. Va començar amb la implantació de la taxa turística. Barcelona prohibirà els pisos turístics a partir del 2019. Más Madrid ha proposat que cada visitant pagui 3,25 euros per nit a la capital. L’alcalde de Sevilla vol que s’hagi de pagar per entrar a la plaça d’Espanya. A Catalunya, els entrebancs a Hard Rock són una altra forma de frenar l’arribada de turistes. No és un fenomen exclusiu de casa nostra. El Japó està preparant una sèrie d’impostos i mesures per aturar l’arribada de visitants que en un any s’han multiplicat per tres. A primera vista, la culpa d’aquesta expansió desmesurada és l’abaratiment del transport. Els bitllets d’avió van a preus de saldo. Però també Santiago de Compostel·la limitarà l’obertura de negocis turístics, i a Galícia hi arriba la marabunta turística a peu. Els experts advoquen pel “turisme sostenible”, la fase més radical del qual significa quedar-se a casa. Impossible.