El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir amnistiar l’exconseller d’Interior Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó i 20 d’inhabilitació pels delictes de malversació de fons públics i prevaricació per nomenar com a assessor un mosso d’esquadra que feia d’escorta de l’expresident Carles Puigdemont quan va marxar de Catalunya el 2017.
El tribunal també va amnistiar aquest mosso, Lluís Escolà, condemnat pels mateixos delictes a quatre anys de presó i 19 d’inhabilitació. La sentència de l’Audiència de Barcelona del setembre passat també obligava tots dos condemnats a pagar 52.712 euros, quantitat que també ha estat perdonada. La sentència es pot recórrer al Tribunal Suprem.
En la sentència, de 18 pàgines, els quatre magistrats de la sala d’apel·lacions interpreten unànimement que la llei d’amnistia afecta el delicte de malversació quan els diners públics s’hagin destinat als fets amnistiables, és a dir, a promoure la independència de Catalunya. En canvi, no consideren que es pugui amnistiar la malversació si els fons públics van enriquir patrimonialment algú al marge de la promoció de la independència. Així, el sou que va percebre Escolà com a assessor, pel fet de ser pagat perquè protegís a Puigdemont, es considera un acte que promovia la independència, i per això queda amnistiat.
El TSJC també va amnistiar 16 independentistes condemnats per atemptat a l’autoritat en cinc protestes a Barcelona entre el 2018 i el 2020, i en alguns casos per lesions. Es tracta de cinc dels casos que la sala d’apel·lacions tenia sobre la taula pendents de recursos. A tots se’ls absol de les responsabilitats penals i de les econòmiques que no siguin les indemnitzacions a policies lesionats, que queden fora de la llei d’amnistia.
La fiscalia del Tribunal de Comptes s’oposa a una prejudicial
La Fiscalia s’ha oposat que el Tribunal de Comptes plantegi una qüestió prejudicial sobre la llei d’amnistia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el marc del procediment comptable contra més de trenta exalts càrrecs catalans sobre el desviament de fons públics per al ‘procés’.
El cap de la Fiscalia del Tribunal de Comptes, Manuel Martín-Granizo, ha dirigit un escrit a l’òrgan en què considera que “no concorren els pressupostos exigits per la normativa aplicable i les recomanacions del TJUE” per consultar la norma davant la Justícia europea.
Creu que “no resultaria procedent” que el plantegés qüestions al TJUE relatives a una sèrie d’articles de la llei que, segons va suggerir la consellera a càrrec del procediment, “podrien oposar-se a la interpretació” que realitza el TJUE del dret comunitari.
