Esbrinar el fonament de les coses és una preocupació humana natural i desitjable. Volem saber on comencen i d’on han sortit les idees i les lliçons que ens han permès créixer i formar-nos. L’oportunitat es presenta a vegades en un llibre, en una obra d’art, en un espectacle, en una conversa especial o en la descoberta d’un personatge universal. La setmana vinent tenim a Lleida una d’aquestes oportunitats: l’espectacle Ordo Virtutum que es presenta a l’església romànica de Sant Martí.
Es tracta d’una mena de musical, però del segle XII, un drama al·legòric del qual, per sort, se n’han conservat el text i les notes. L’autora de lletra i música va ser tot un personatge, Hildegarda de Bingen, una dona que ens ha deixat textos de filosofia, teologia, ciències naturals, poesia, medicina, música… La seva obra és un compendi de la cultura medieval europea. Tant és així que hi trobem els fonaments de moltes coses que pensaríem molt més modernes i que encara ens poden interrogar o commoure. A aquesta monja alemanya hom li atribueix fórmules magistrals de la cervesa, com s’estudien les seves aportacions científiques o es celebren les obres místiques que va escriure.
Han passat nou-cents anys i descobrim meravelles que només coneixem, com a molt, per alguna referència, o per una anècdota. Passa el mateix quan llegim una tragèdia, un poema o la filosofia de grecs i llatins, i quan veiem un fragment dels textos sagrats de tantes cultures. Allò que fa anys es deia cultura general, com el fet d’enllestir un batxillerat, volia dir haver adquirit uns fonaments bàsics, uns aprenentatges que ens servien per tota l’experiència vital. Ens comunicaven amb una llarga tradició compartida, però, encara més, ens permetien obrir-nos a la resta de coneixements i misteris de l’univers. Potser és allò que en diem humanitats, i que s’esvaeix del món acadèmic com s’esvaeixen tantes responsabilitats a tota la societat. Matemàtica, música, geometria, oratòria, gramàtica, retòrica, dialèctica, astronomia… aquelles assignatures antigues, del temps d’Hildegarda o del temps de l’església vella Sant Martí. El mateix lloc que precisament va ser capella de l’Estudi general, la primera universitat del nostre país que va convertir Lleida en un centre cultural internacional. Aquesta memòria també és als nostres fonaments col·lectius, els de Lleida, una ciutat que ara no sé si trauria bona nota a la selectivitat.
