Independència, ja!

No parlaré aquí de la independència política, perquè la cosa està prou embolicada (tot i que jo en sóc un fervent defensor), sinó de la independència que estan assolint dos simpàtics xicots, l’Albert i el Xavier, gràcies a l’habitatge destinat a persones que enfronten limitacions funcionals, gestionat per ASPID i que es va posar en marxa l’any passat. El pis, situat al barri de la Bordeta, és ampli i lluminós, i els usuaris disposen, en cas necessari, de suports personals i tècnics personalitzats. Aquesta iniciativa suposa una nova oportunitat perquè aquests joves puguin viure una vida normalitzada, responsabilitzant-se de les seves obligacions casolanes i practicants les seves aficions –llegir, escoltar música, cuinar– amb comoditat i autonomia. De fet, aquesta normalització ha arribat a tots nivells, fins i tot al que pot experimentar un ciutadà qualsevol: “és un pis bonic i tranquil, excepte alguna nit, quan a la plaça fan botellón!”, explica un d’ells. L’habitatge, fruit de la col·laboració i finançament de la Generalitat i la Caixa, suposa una experiència pionera a Catalunya. L’espai està pensat per a quatre residents, per la qual cosa aviat dues persones més podran gaudir dels benestar emocional i psicològic de disposar d’un habitatge propi. Bé, de fet seran cinc, perquè els usuaris disposen d’un diligent robotet de teleassistència que els pot ajudar en cas de necessitat: tot està pensat i ben pensat. Ho afirma la dita i no li negaré la raó, “cadascú en sa casa és un rei”. Tot i que aquí es tractaria d’un tron compartit.