El jovencito Frankenstein aquest any en farà 50, però segueix molt més fresc que els cadàvers que manipula. L’any 1974 Mel Brooks estrenava aquesta paròdia-homenatge al monstre de Mary Shelley i als films clàssics de James Whale (Frankenstein i La novia de Frankenstein) que, com els seus predecessors, s’ha convertit també en un clàssic. Aquest cop de la comèdia de terror. No és una comèdia a l’ús. Ens fa riure però alhora inspira tendresa. També és una reflexió sobre el nostre amor-odi pels monstres…
¿Que tal si donem un cop d’ull a com va començar tot? Durant el descans del rodatge de Sillas de montar calientes, Gene Wilder que n’era el prota es va adreçar a Mel Brooks i li va dir: -Tinc un somni per a una pel·lícula sobre el net del baró Frankenstein. És un científic estirat que no es creu la ruqueria de ressuscitar els morts. Però, malgrat que és un científic està tan boig com el seu avi. Ho porta a la sang, només que ell no ho sap. -Sembla interesant, respon Brooks, ¿quin és el teu somni Wilder? -El meu somni es que l’escriguis amb mi i dirigeixis la pel·li. -¿Portes diners a sobre? -Tinc 50 dòlars, diu Wilder. -Brooks: Ja va bé. Accepto i prendre els diners com anticipi…
Així, amb pocs diners i molts mocadors a la boca per no esclatar a riure sobre les parides del divertidíssim guió, es va rodar la pel·lícula. De les hores ençà, el jove Fronkonstin (Gene Wilder), la gepa i els ulls de gripau de l’Igor (Marty Feldman), la sinistra irrita-cavalls Frau Blücher (Judith Anderson), la presumida novia del Doctor (Madeline Kann), l’atractiva ajudant (Teri Garr) i el matusser i solitari cec (Gene Hackman), tots ells en estat de gràcia i graciosos, han passat a enriquir l’imaginari col·lectiu frankensteinià.
Interpretacions magistrals a banda, el tractament tècnic del film: rodat en blanc i negre, una fotografia lluminosa, bons efectes sonors, una meravellosa música i l’equip del laboratori de Frankenstein (rescabalat de la pel·lícula original de la Universal), han fet que El jovencito Frankenstein, tot i fer anys, sigui eternament jove. I Ara, la pregunta: ¿Mary Shelley, riuria amb aquesta versió del seu inefable monstre? S’accepten respostes. El que sí l’horroritzaria és que els homes que juguen a ser déus manipuladors segueixen presents. Són una temible i inextingible plaga. Aixequi el cap i miri. ¿Quants Frankenstein veu vostè?
