Els festivals són un gran esdeveniment social a què cal assistir per les raons que siguin. Els festivals van arribar i s’han quedat, però no aquí on el Senglar Rock només va funcionar quatre estius, del 2005 al 2008, al tristament abandonat parc de les Basses. Fins fa poc podíem presumir del Kalikenyo Rock de Juneda perquè havia esdevingut un festival punk de referència, amb ressò internacional, gràcies a la iniciativa privada d’uns entusiastes amants de la bona música en viu. Però tot el que és bo s’acaba en molts casos, com aquest, per la desídia política de rigor.
El fet que festivals consolidats com el Primavera Sound, el Mad Cool o l’Arenal Sound, per citar-ne alguns exemples, venen tots els seus abonaments mesos abans de la seva celebració serveixen com a exemple de com són cites inapel·lables per al públic. Si les promeses polítiques no s’haguessin convertit en mentides com sempre, potser molts situarien la nostra ciutat al mapa per comptar amb un dels festivals amb millors instal·lacions de tota la geografia.
Suposo que molta gent haurà estat a festivals diversos i pot comparar, com és el meu cas. Nombrosos promotors que van conèixer les Basses es van quedar al·lucinats amb aquest espai idíl·lic per a aquest tipus de manifestacions però tot va quedar en ‘agua de borrajas’. i, com el que no es consola és perquè no vol, uns anys després ens han col·locat el Magnífic Fest per tapar boques, però no és el mateix ser que estar.
Els festivals a què em refereixo són de diversos dies amb acampada i una gran vida social i no les ‘pijoteries’ vigents. Entre les Basses i les Firetes, no hi ha color… Oh yeah!
