Els mals temps que grinyolen des de fa més temps de l’esperat s’està carregant la gent de bé que s’ha de protegir del vendaval com pot. Enrere van quedar aquests bons moments en què era habitual sortir a fer uns glops amb els amics, com a remat a la sempre dura jornada laboral, abans de l’obligat retir a casa.
El bar com a segona llar ha passat a la història, almenys tots aquells més lúdics i culturals en què, a més de poder exercir una gran vida social, es podia degustar i descobrir bona música. És a dir, els bars del rotllo. Aquesta inacabable crisi està acabant amb el que és bo. Els propietaris dels garitos ja no obren tots els dies de la setmana, perquè no és rendible, i les seves portes només s’obren tres o quatre tardes-nits per setmana.
A la memòria de molts encara roman aquella època en què hi havia trobades diàries amb els col·legues en llocs molt concrets. En aquesta desagraïda urbs vam gaudir durant molts anys de la Zona dels Vins, un racó del centre històric on entre les set de la tarda i les deu de la nit sempre hi havia un ambientàs que a més d’un ens agradaria que es mantingués. Van arribar a comptabilitzar-se prop d’una trentena de ‘xiringuitos’, amb més o menys poder de convocatòria, encara que els que realment es preocupaven per un alt nivell musical van ser molts menys.
La desaparició del servei militar va ser un dels detonants de la caiguda lliure d’aquella enyorada zona, ja que tots els qui feien la mili aquí tenien una visita obligada allà. Però els estudiants, un altre dels grans sectors dels pobladors ‘urbanitas’, segueixen existint, encara que amb altres hàbits molt més ‘pijos’ i discutibles per cert. De tota manera, malgrat que no s’han de perdre mai els bons costums, la gent viu actualment amb ‘lo puesto y poco más’, amb prou feines té ‘pasta’ suficient per arribar tranquil a final de mes i això condiciona molt sortir de marxa amb nocturnitat i ‘alevosía’… Oh yeah!
