Al lliurament d’orles del meu fill es va produir una anècdota que vull esmentar, que va explicar la directora. No la recordo al 100%. Va comentar que en un dia calorós es trobava a Barcelona i va decidir cridar un taxi. El taxi es va aturar, el taxista baixa a obrir-li la porta i ella es va quedar sorpresa. No sols això, sinó que mentre li deia que entrés li va donar una targeta que deia una cosa així: “Soc Joan el seu taxista. El meu objectiu és atendre-la tan bé com sigui possible i dur-la el més ràpidament i econòmicament possible al seu destí”. Després va contar que el taxista li va oferir revistes, un periòdic del dia per si volia llegir; li va preguntar si volia música o si preferia seguir el viatge en silenci, i fins i tot li va oferir aigua. Ella li va preguntar si sempre atenia així la gent. El taxista li va dir que no. Feia només dos anys que havia canviat la seva actitud. Dos anys enrere només feia que queixar-se, que els dies passaven només amb queixes. Un dia a la ràdio va sentir el títol d’un llibre (sento no recordar-lo) que en el seu inici deia: “Si t’aixeques al matí i creus que serà un mal dia, així serà, i si creus que serà un bon dia, així serà”. Treballa per a canviar el teu dia. I des de llavors va canviar la seva actitud i la seva facturació ha millorat molt i el seu telèfon no para de sonar. Li va dir que l’havia agafat perquè la va veure acalorada, que ell ja se n’anava cap a casa. Aquesta anècdota ens explica que val la pena reflexionar com n’és d’important l’actitud.
Sessió: No iniciada
