A un partit de l’ACB. Així de fàcil i així de complicat al mateix temps. L’ICG Força Lleida va rebentar tots els pronòstics i va eliminar al San Pablo en un partit en que va saber sofrir quan tocava i tenir el cor calent i el cap fred en un final a cara o creu. La defensa, una dels senyals d’identitat d’aquest equip, i l’actuació coral de tots van donar el pas a la final de davant l’Estudiantes.
Cameron Krutwig tenia l’honor d’obrir el marcador de la semifinal amb una acció al pal baix. A continuació, l’ICG ensenyava una defensa en zona, però Millán Jiménez la dinamitava des del triple i l’equip passava a individual.
Altre cop l’americà castigava el joc interior de San Pablo i l’equip d’Encuentra defensava amb la intensitat de sempre. Els problemes, però, començaven a arribar en atac, especialment amb el joc exterior. Hasbrouck no trobava la cistella, Villar tampoc no podia amb Speight i Matulionis errava el seu únic tir. En canvi, davant el San Pablo començava a trobar solucions. Fischer castigava les continuacions i Rosa, que fa dos anys es va esborrar de la sèrie amb Càceres i a Girona encara se l’espera, va decidir que enguany sí que volia jugar la Final Four. Dos triples de l’exjugador del Força Lleida disparaven el marcador dins un 15-8. Sorgia aleshores un que mai s’amaga per aturar la crisi. Vega donava aire amb un triple i un altre dels que tampoc no s’amagava, Jaume Lobo, encadenava vuit punts per tornar a igualar el partit fins al 20-18 del final del primer període.
L’ICG tenia problemes per tancar el rebot i un dia poc lluit d’homes importants, però s’agafava al partit demostrant aquesta grapa que tant el caracteritza.
El segon quart va tenir un guió similar. Punts de Krutwig al començament per mantenir viu a l’equip, però problemes per neutralizar els molts recursos del San Pablo. Si al primer període va ser Rosa, en aquest segon Corbalán s’encarregava de donar la màxima als seus amb dos triples, moment en què Encuentra aturava el partit (33-24, a 4’25” del descans).
Va ser aleshores quan Lobo va tornar a erigir-se en el salvador de Lleida amb un triple i tres tirs lliures. Villar, des de la cantonada, també l’endollava de tres per donar pas al 37-35 del descans.
El tercer quart arrencava mb la tercera falta de Fischer i una tècnica a Encuentra. Corbalán, amb un triple, situava el 43-37, però en aquest moment va sorgir la figura d’un Matulionis excels que amb dos triples empatava el partit (43-43) i amb un altre ficava per davant a l’ICG (45-48). Semblava que San Pablo trontollava, però la seva rotació és inacabable. Vuit punts de Vene deixaven el 53-48, però altre cop reaccionava l’ICG amb Krutwig i Kuath deixar el 60-60.
El darrer quart va començar amb la segona tècnica d’Encuentra i per tant la seva desqualificació. Però aquí el pas dels minuts jugava en favor d’un Lleida que no era favorit.
Un triple de Corbalán situava el 70-66 a 5’01” del final i Jordi Ribas aturava ràpidament el partit. Més que un enfrontament de bàsquet lo del Madrid Arena era una guerra de nervis de la qual l’ICG en va sortir vencedor.
Un triple de Hasbrouck situava el 75-76 a 1’35”, però contestava Fischer amb dos tirs lliures. Arribava l’hora de la veritat. Un darrer minut que era un cara o creu. Krutwig anotava el 77-78 i tot seguit Villar robava l’enèsima bola de la temporada per deixar una safata i el 77-80.
Fallava Lapornik un triple i els 25 darrers segons van ser un clínic defensiu de l’equip lleidatà, que va estar a punt de recuperar la bola en fins dues ocasions i no va deixar que el San Pablo tirés a cistella certificant el triomf i la classificació per la final d’aquesta tarda amb Estudiantes. Queda un partit per tocar el cel i aquesta gent ha demostrat que res és impossible.
Sessió: No iniciada
