La candidata d’ERC a les eleccions europees del 9 de juny, Diana Riba, ha promès que ERC farà “un pas més” després de l’amnistia i portant “el dret a l’autodeterminació” a Europa. “Som el vot al dret a decidir”, ha dit en l’últim acte de campanya a Sant Cugat, acompanyada del seu marit i candidat a presidir la Comissió Europea de l’Aliança Lliure Europea (ALE), el republicà Raül Romeva, i la presidenta de l’ALE, Lorena López de Lacalle. Riba ha reivindicat la coalició Ara Repúbliques com “la papereta de les esquerres i els pobles lliures”. Per la seva banda, Romeva ha avisat que “Europa no pot viure d’esquena a les regions sense estat” ni a les “llengües minoritzades” i també ha demanat el vot per Ara Repúbliques en els comicis europeus.
“Sense estat propi no comptem a Europa, perquè és una Europa d’estats”, ha lamentat López de Lacalle, que igualment reclama més “poders” per a les regions de la Unió Europea. Així, la dirigent basca ha reivindicat l’ALE com “l’únic” partit europeu que té com a “màxima prioritat la construcció nacional” dels pobles sense estat “lligada a la construcció social”.
Esquerra Republicana ha tancat la campanya electoral per les eleccions europees al Celler Modernista de Sant Cugat del Vallès, la ciutat de Riba. Tot i que aquesta vegada no ha intervingut, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha assistit al míting, molt centrat en l’aliança europea ALE. També dirigents destacats del partit com Laura Vilagrà, Esther Capella o Marta Vilalta. El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, no ha participat, si bé va parlar a l’acte central de Barcelona el dimecres.
Salt a la política
Riba ha confessat que l’han “enganyat” per saltar en paraigües en l’últim dia de campanya dient-li que eren 2.000 metres d’altura quan n’eren 4.000. “En 10 minuts he vist tot el que ha passat en 5 anys”…, “saltar al buit” en la seva decisió de presentar-se a les eleccions europees el 2019. Cinc anys després, conclou que “fer política és meravellós”, malgrat obstacles com la “repressió” i “l’espionatge” de l’Estat.
Demanant la confiança dels electors per repetir a Brussel·les, Riba ha reivindicat la seva feina al Parlament Europeu defensant “les minories” i els “represaliats”, però també “les dones i el clima”. Ara vol tenir “més força” a l’Eurocambra per defensar “una Europa més verda, justa i feminista on tothom pugui viure amb dignitat i llibertat”.
La candidata republicana aspira a revalidar el càrrec i que els seus aliats de llista electoral, Bildu i el BNG, també aconsegueixin un escó a l’Eurocambra. Els socis bascos i gallecs arriben forts el diumenge després de pujar en els respectius comicis autonòmics aquest any. En canvi, els republicans arriben després de la davallada de les catalanes del maig, quan van perdre fins a 13 diputats i van obtenir poc més del 13,6% dels vots. “A ERC sempre ens aixequem, encara que caiguem molt baix”, ha subratllat Riba a dos dies dels comicis europeus.
L’última enquesta del CIS dona 3 escons a la coalició d’Ara Repúbliques, una llista que té com a número 4 el meteoròleg de TV3 fitxat per ERC, Tomàs Molina. L’exconseller Raül Romeva ha denunciat la campanya de “desprestigi inacceptable” que ha patit Molina, i li ha agraït la “valentia” de fer el pas a la política.
La candidatura de Romeva
Romeva fa tàndem en la candidatura per ser l’Spitzenkandidat amb Maylis Rosberg, de la minoria danesa d’Alemanya. Ara bé, Romeva està inhabilitat per la condemna de l’1-O i no pot concórrer a les eleccions. “L’aplicació de l’amnistia pot durar, però no ens desfà de la nostra convicció que la feina era necessària (…). Voteu massivament i que em proposin per ser candidat a veure què fan… hem vingut a jugar!”, ha dit l’exconselller.
L’Spitzenkandidat és el terme alemany que designa el procediment pel qual els partits polítics europeus presenten un aspirant a presidir la Comissió Europea. Tot i això, els tractats europeus no recullen cap obligació formal perquè el candidat de la família política que guanya les eleccions europees acabi presidint l’executiu comunitari. Així, malgrat que cada partit europeu presenta el seu candidat, es considera un gest simbòlic, ja que el nom final al càrrec sempre ha de ser avalat pels estats membres, els quals, després de negociar, proposen un candidat que s’ha de sotmetre a votació al Parlament Europeu.
