El 80è aniversari del desembarcament de Normandia es va convertir en una advertència a Rússia que les democràcies occidentals estan unides i disposades a defensar la seva llibertat igual que el 1944.
L’habitual congregació de caps d’Estat i de Govern occidentals va voler ser una demostració d’unitat i fortalesa davant el retorn d’una guerra d’agressió, la d’Ucraïna, al continent europeu per primera vegada des del 1945. “No ens podem plegar davant els dictadors”, va advertir rotundament el president nord-americà, Joe Biden, al cementiri de Colleville sur Mer, on va manifestar que “la democràcia està més amenaçada que mai”.
Biden va traçar un paral·lelisme entre el passat i el suport internacional a Ucraïna i va deixar clara la postura del seu país: “No donarem l’esquena a Ucraïna. Si donem l’esquena, Ucraïna caurà sota el jou rus i després Europa també caurà”.
“L’aïllacionisme no és la resposta. No era la resposta fa 80 anys i no ho és ara”, va assegurar el president nord-americà, que va insistir que l’OTAN, reforçada amb el recent ingrés de Suècia i Finlàndia, “està més unida que mai”.
“Gràcies al poble ucraïnès per la seva valentia, pel seu amor a la llibertat. Som aquí i no flaquejarem”, va afirmar per la seva banda el president francès i amfitrió, Emmanuel Macron a la platja d’Omaha, i va anunciar que França cedirà a Ucraïna caces Mirage 2000-5, i formarà pilots i una brigada de 4.500 soldats ucraïnesos, als quals “equiparà, entrenarà i prestarà armes”.
L’assistència de Zelenski i la no invitació a Rússia per part de França, país organitzador de la cerimònia internacional, ja va evidenciar que aquest aniversari no seria com els anteriors, quan es commemorava la pau assolida el 1945.
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va escriure a les xarxes socials que “els aliats van defensar aleshores la llibertat d’Europa, i els ucraïnesos fan el mateix ara. La unitat va prevaler llavors, i la unitat veritable pot prevaler avui”.
Entre Macron i Biden van condecorar amb la Legió d’Honor 14 veterans de la campanya de Normandia dels més de 156.000 soldats aliats que van arribar el 6 de juny del 1944 per mar i per aire.
Per la seva banda, el rei Carles III del Regne Unit va fer a les “nacions lliures” perquè estiguin unides “davant la tirania”. Carles III va recordar els més de 22.000 britànics que hi van morir. “Amb un sentit de gratitud molt profund, ens en recordem”, va indicar.
Homenatge a l’únic espanyol que hi va participar
Al cementiri d’O Freixo de Sabardes, una parròquia del municipi de Serra d’Outes, a la Corunya, i amb les banderes gallega, espanyola i nord-americana sobre una de les tombes, es va homenatjar Manuel Otero Martínez, l’únic espanyol que va combatre al Desembarcament de Normandia, del qual fa 80 anys.
