L’altar de la Moreneta de la Catedral de Lleida va ser inaugurat el 28 de setembre de 1955. Gairebé 70 anys després, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat ha endegat la restauració que es troba gairebé en la recta final, després de més tres setmanes d’haver-se iniciat els treballs a càrrec dels restauradors José A. Ferrer i Lluís Capdevila: “Anem avançant a bon ritme, treballant els dies de la setmana a excepció del diumenge, per tal de deixar-ho llest per la inauguració prevista en un principi pel diumenge 16 de juny”.
Els dos artistes van rebre l’encàrrec de dita Confraria, quan davant els desperfectes detectats en la policromia, la brutícia acumulada pel pas dels anys i els corcs que s’havien localitzat en algunes parts de la fusta, va creure oportú tot i el seu cost, tirar endavant amb la restauració: “(…) l’altar presentava deteriorament, que de no actuar amb diligència s’haguessin agreujat”, explica el president Josep Estruch.
Així, la Confraria inicià una campanya entre els confrares i devots de la Moreneta, institucions i ciutadans en general que encara segueix, per recaptar els diners necessaris per fer front al pressupost de la restauració de poc més de 20.000 euros: “Quan l’any 1955 es va fer l’altar, la junta d’aleshores va pagar-ho mitjançant una subscripció popular entre els confrares i devots de la Moreneta. Després de 70 anys, la Junta actual hem fet el mateix i gràcies a la generositat de la gent, ha estat possible tirar endavant la tant anhelada restauració. Tot i que encara no s’ha recollit el 100% del cost total, estem a punt d’aconseguir-ho”.
Pel que fa a la restauració José A. Ferrer, manifesta la seva satisfacció per com és va desenvolupant el treball: “La veritat és que la capella l’hem trobat amb millor estat del que semblava, tot i que ha calgut actuar en algunes parts de retaule amb desperfectes a la fusta. Cal dir també que no estava massa afectada pels corcs, però si que hi havia moltíssima brutícia acumulada, ocasionada especialment pels fums dels ciris que l’havien ennegrit i que impedia veure la seva policromia original. Ha calgut primer netejar-ho tot a fons, extraient la pols a base de productes sintètics, per poder així recuperar el daurat a l’aigua, una tècnica que l’artista Llucià Oliva, autor de la policromia, dominava a la perfecció”.
Ferrer i Capdevila expliquen que pel que fa al coronament del retaule que ja tenen acabat, on hi ha un relleu de talla de l’Esperit Sant, s’ha respectat la policromia original aplicada que combina el brillant i el mate: “(…) i pel que fa al cambril de la Moreneta, està pintat amb colors vegetals i pigments al temple, que anem recuperant. Com anècdota, hem descobert una petita decoració floral que no era visible i que deixarem a la vista. També com a curiositat, hem descobert que les tres voltes del cambril, que tothom pensava eren de fusta, estan traçades amb canyes i guix, en un treball artesanal sense parangó. Tot el treball ho fem seguint les directius de la Declaració de Venècia de 1964, que afecta als restauradors”.
Tots dos restauradors estan d’acord en assenyalar que a mesura que han anat treballant-hi, han anat també descobrint-ne la importància. En primer lloc per les seves dimensions de 10 metres d’alçada, que ha fet necessari muntar una gran bastida.
D’estil neoclàssic, segons projecte de l’arquitecte Lluís Domènech, està tot ell tallat amb fusta de pi pel gran tallista lleidatà Ramon Borràs Vilaplana i daurat tot ell per l’artesà daurador Llucià Oliva. Així mateix el cambril acull la venerada talla de la Mare de Déu de Montserrat, del reputat escultor Josep M. Camps i Arnau, amb plafons d’estil modernista decorats per l’artista barceloní Jaume Vilaró i Valls, amb unes extraordinàries pintures murals de Josep Obiols de l’any 1960.
La confraria d’aleshores va triar els millors artistes per bastir l’altar de la patrona de Catalunya. Gràcies a aquella gent tant montserratina tenim ara una joia d’art i de fe que cal posar en valor i sens dubte aquesta restauració ajudarà a fer-ho possible.
