El Jordi Vidal, que era un patriota de cap a peus, va presidir durant molts anys l’Associació Cultural Jaume d’Urgell, un ens que al juny s’encarregava de servar la flama urgellista amb una missa, un dinar i algun acte cultural. Un dia, mentre li feia una entrevista, em va explicar que aquesta hauria de ser la segona festa més important de Catalunya després de la de l’11 de setembre. M’ho deia sota l’atenta mirada de l’estàtua del comte Jaume que hi ha al costat del pont de Sant Miquel. I és que la d’Urgell és una història èpica. Al morir el rei Martí l’Humà sense descendència els compromissaris de Catalunya, Aragó i València es van reunir a Casp per triar l’hereu de la Corona Catalanoaragonesa. Com va dir el Frederic Letamendi a l’auca del Comte que de Catalunya havia de ser rei “noblesa i burgesia pactaren de sota mà i van donar la corona al monarca castellà”. Va ser precisament així. Els compromissaris de Casp van escollir Ferran d’Antequera, de la Casa dels Trastàmara, en detriment del candidat català, el comte Jaume d’Urgell, que fins llavors havia estat lloctinent general del regne. Instigat per sa mare, Margarida de Montferrat, Jaume d’Urgell es va aixecar contra la decisió de Casp i va plantar cara al rei electe, que va venir a Balaguer amb el seu exèrcit per acabar amb la rebel·lió del seu contrincant. Aquest moment l’han relatat diversos autors i té un potencial que ens l’hem de creure més. Vidal Vidal, a Les rutes de Ponent, explica que durant el setge de Balaguer el comte va prometre que es faria afaitar la barba quan fos “rei o res” i com que llavors ja era “res” va complir la promesa al mig del Mercadal. El Francesc Puigpelat va ambientar una història en ple setge de Balaguer en un recull de contes que hauria de ser de lectura obligada mentre que J.B. Xuriguera va escriure l’obra de teatre O rei o res i un anònim va relatar els fets a La fi del comte d’Urgell. Tot plegat, una història de pel·lícula. Un relat que altres cultures explotarien molt més que nosaltres. Tant de bo que el Tatxo Benet, que avui rebrà el Premi Jaume d’Urgell, s’hi fixi algun dia. És l’únic que ho pot convertir en pel·lícula perquè té una productora d’excel·lència i, a més, és un patriota, com el Jordi Vidal.
Sessió: No iniciada
