Els fiscals del Tribunal Suprem que van intervenir en el judici del procés van comunicar ahir al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que s’oposen a amnistiar el delicte de malversació perquè la mateixa norma l’exclou i, a més, “afecta interessos financers de la UE”.
Els fiscals no veuen viable amnistiar el delicte de malversació pel qual van ser condemnats Oriol Junqueras, Raul Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, i que també concerneix Carles Puigdemont, Toní Comín i Lluis Puig. Els fiscals destaquen que la llei “exclou expressament les malversacions que impliquin un enriquiment personal o un benefici patrimonial”. I, en aquest sentit, entenen que “aquest supòsits concorren en els fets objecte de la causa”. També subratllen que la mateixa norma també “exclou de l’aplicació de la llei els fets que afectin els interessos financers de la UE”.
Per als fiscals, la malversació per “finançar un procés secessionista dins d’un Estat que forma part de la UE”, amb el “consegüent risc de fractura territorial de la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons, repercuteix en els propis interessos financers de la Unió”.
Òmnium xifra els beneficiaris en 1.616 persones i crida els represaliats a fer-ho
Òmnium fixa en 1.616 les persones que es podran beneficiar de l’amnistia, una setantena de les quals de les comarques de Lleida. L’últim recompte de l’entitat, al qual ha tingut accés l’ACN, hi comptabilitza 697 persones encausades penalment, i 919 administrativament. De les 697 persones afectades per causes penals, 540 continuen amb processos oberts o sense sentència fema. L’entitat preveu que també es puguin acollir a l’amnistia quan se’n tanqui el procés definitivament.
Òmnium crida tots els “represaliats” a acollir-se a l’amnistia, i assumeix que la justícia espanyola farà “maniobres per sabotejar”-ne l’aplicació. L’entitat que presideix Xavier Antich anunciarà dilluns l’eina que oferirà per coordinar i ajudar tothom qui vulgui demanar l’amnistia, per no deixar “cap represaliat sol”. Amb aquest recompte, Òmnium ha xifrat ara en 4.584 les persones “represaliades”, enfront les 4.400 calculades fa mig any.
La majoria dels jutges aniran al TC o al tribunal europeu
La majoria de les associacions de jutges estimen que la llei d’amnistia als implicats en el procés d’independència de Catalunya envaeix les competències en vulnerar la separació de poders pròpia d’un Estat de dret.
Igualment estimen que probablement els jutges plantegin qüestions d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC) o prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
La magistrada Pilar Astray, de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), ha mantingut que la llei “soscava l’Estat de dret amb degradació per al poder judicial”.
