Quan a les redaccions escoltàvem la “xixarra” (era un giny molt sorollós que ens permetia sintonitzar l’emissora de la Guàrdia Urbana) m’havia fet un fart de sentir el mateix. Una patrulla d’Ilnet se n’anava cap a la Plaça del Seminari i amb les mànegues foragitava els temporers que hi acampaven. Durant unes hores en marxaven però l’endemà al matí ja tornaven a estar al mateix lloc amb les seves tendes i les seves pertinences. Potser perquè qui no té on anar ha d’anar a algun lloc, sigui el que sigui. D’això ja en fa molts anys i a Lleida sempre ha passat el mateix cada estiu. La majoria de temporers ja venen any rere any i tenen les necessitats d’habitatge cobertes pels propis pagesos o amb alguna altra fórmula. Ara bé. Les persones que no tenen papers no poden treballar. Almenys no ho poden fer legalment i si algú els contracta se la pot empalmar de valent. Però com el conte de Monterroso continuen estant allí quan Lleida torna a obrir els ulls cada matí. Per l’alcalde Larrosa sabem que enguany hi ha proves que ajuntaments del sud d’Espanya han pagat el bitllet a aquestes persones perquè facin cap a Lleida. D’alguna manera és una població flotant que va i ve a mode de temporer (la fruita de Lleida, l’oliva d’Andalusia o la vinya de la Rioja). Tant se val perquè són gent que no poden treballar perquè no tenen papers i per això l’Estat hauria de fer un cop de cap i solucionar aquest problema d’una vegada per totes. Sí, segurament farà efecte crida però llavors el que cal és reforçar la vigilància a les fronteres. El problema, doncs, persisteix. Un estiu i un altre. L’exalcalde Pueyo ho volia solucionar amb l’alberg de Pardinyes però la contestació fou tant forta que s’hi va deixar mitges eleccions. Si hagués posat l’alberg a Balàfia, a Ciutat Jardí o a la Bordeta hauria passat el mateix. La gent no vol pobres rondant per casa seva. Som així per molt que ens emplenem la boca de solidaritat. I Lleida, com a l’època del Covid, tornarà a sortir a les televisions de tot arreu com la ciutat on dorm la gent al carrer. Han passat molts anys i a les redaccions ja no escoltem la “xixarra” (la urbana emet amb una altra freqüència) però el problema persisteix. Com quan Ilnet ho tapava temporalment a cop de mànega
