“La bulliciosa plaza de Belorado suda vida con su variopinta y embaucadora turbamulta”. Així comença Ava parió un lobezno, una de les novel·les que he dedicat a les comtesses ribagorçanes i castellanes a l’entorn de l’Any Mil. La frase podria ser el titular periodístic tot informant del culebró que aquests dies està vivint la població burgalesa per la frustrada venda d’un convent. Ho protagonitzen setze monges clarisses de Belorado. Tenen excitats els mascles eclesiàstics amb comandament en plaça, i que ara han fet figa. ¡Qui m’ho havia de dir! Fa 12 anys escrivia una història medieval sobre aquelles terres i mira, a dia d’avui, té punts i comes en comú amb els fets que esvaloten els mitjans de comunicació…
Som-hi. La novel·la descriu dones nobles emparentades i potents. Una d’elles, Oneca, abadessa d’un convent proper a Belorado, que també s’ha d’enfrontar a les prepotents sotanes de mil botons. No per vendre’s el convent, per conservar-lo, i amb ell, el seu poder i el de la comunitat. Tant la meva heroïna Oneca, com sor Isabel, l’abadessa que lidera les clarisses de Belorado, surten rebotades pel conflicte immobiliari. És el que té defensar interessos femenins davant la masculina jerarquia. Oneca i les seves monges es van exiliar. Sor Isabel i la colla, més valentes (¿som en altres temps?), han trencat relacions amb el Vaticà, provocant un cisma sísmic de nivell 10 en l’escala de Richter. “¡Nos van a llamar herejes!”, somriu sorneguera sor Isabel. ¿Som davant d’un Me Too espiritual?…
No toca dir allò tan suat de “con la Iglesia hemos topado”. O recórrer als arguments feministes de rigor per justificar la rebolcada social que van rebre aquelles monges Any Mil i la que estan rebent aquestes 2024. Sense menystenir allò clàssic del “dones contra homes, homes contra dones”. Acabi com acabi la història, ¿a unes i als altres només els mouen interessos econòmics? En una economia de mercat que idolatra el diner i mercantilitza la vida, ¿on queden les creences religioses, la solidaritat, l’ecologia, la compassió? “¡És l’economia, estúpid!”, sostenia James Carville, estratega de Bill Clinton contra George Bush en la carrera per la presidència dels Estats Units. Clar que ja el sarcàstic Quevedo en va parir uns versos clarividents: “Poderoso caballero es Don Dinero. Madre, yo al oro me humillo, él es mi amante y mi amado…”. ¡Puta pela!
