No fa massa, com qui diu abans d’ahir, les autoritats que presidien els actes importants del poble, les que tancaven la processó al patró, eren l’alcalde, el capellà, el guàrdia, el metge i el mestre. Avui, els dos últims ja no hi són. Els han tret autoritat. Pel que fa al mestre ha estat substituït pel professor. Només cal seguir l’actualitat per comprovar com aquest professor està, fins i tot, repudiat (i agredit) per alumnes i famílies. S’ha estrenat als cinemes una pel·lícula que tracta sobre la idiosincràsia del professorat. ‘Los buenos profesores’ es centra en la comunitat educativa (docents, alumnat i famílies). Com genuïna pel·lícula francesa que és, el títol original ‘Un métier sérieux’ (Un treball seriós) dramatitza el dia a dia dels professors, la seva conflictiva relació amb els nois i les noies. Alhora que en fa una radiografia dels diferents tipus de professors, els neguits, ambicions, conflictes, que posen en evidència les motivacions personals en una institució que reprodueix el model de societat de la que es nodreix. ‘Crees que lo sabes todo, pero no tienes ni idea’, confessa el professor novell. Segons el diccionari, ‘professor’: persona que ensenya una ciència, un art, una disciplina; ‘mestratge’: grau de mestre dins un ofici, guiatge, ensenyament, d’un mestre. ¿Són mestres els professors?