Aquest passat dijous el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha dictat una sentència que rebla el clau sobre el tema de la prohibició als alumnes de les escoles públiques de dur signes externs que facin públiques les seves conviccions religioses. És una sentència mesurada, com totes les del Tribunal Europeu, però que ratifica una línia jurisprudencial que ja es pot considerar consolidada i que marca una possible línia d’actuació que tots els estats del Consell d’Europa poden seguir.
El cas s’havia plantejat a l’Institut d’ensenyament secundari de Maasmechelen, una ciutat flamenca situada prop de la frontera entre Bèlgica i els Països Baixos. A tres estudiantes de religió musulmana se’ls va prohibir de dur el vel islàmic a dins de l’institut. Van impugnar la decisió de les autoritats acadèmiques, van veure desestimats els seus recursos en totes les instàncies judicials belgues i finalment van recórrer al tribunal d’Estrasburg.
El recurs de les demandants es basava en l’article 9 de la Convenció Europea, que consagra la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest article també reconeix el dret de manifestar, públicament o en privat, aquesta religió o convicció, ja sigui pel culte, l’ensenyament, les pràctiques o els ritus religiosos.
El Tribunal de Drets Humans declara, per majoria, que la demanda és inadmissible per manca manifesta de fonament, la qual cosa també ens indica el grau de convenciment i de contundència de la decisió.
Aquesta decisió es basa en el segon paràgraf del mateix article 9 de la Convenció, que estableix que la llibertat per manifestar la religió o les conviccions personals només pot ser restringida per la llei i sempre que es tracti de mesures necessàries, en una societat democràtica per preservar la seguretat i l’ordre públics, la sanitat, la moral pública o els drets i llibertats de les demés persones. El Tribunal arriba a la conclusió que, en aquest cas, les restriccions imposades pel govern flamenc compleixen aquests requisits i que son perfectament aplicables.
Tres elements, tanmateix, són imprescindibles segons el Tribunal d’Estrasburg: en primer lloc, que la limitació estigui establerta per llei; en segon terme, que s’estableixi amb caràcter general per a qualsevol signe d’identitat religiosa (sigui el vel, la creu o qualsevol altre símbol) i, finalment, que es refereixi a centres de caràcter públic que s’inscriguin en un context normatiu de neutralitat ideològica.
