No tinc cap dubte, només faltaria, de les bones intencions de la revista que ho edita i dels patrocinadors del dossier que s’ha publicat i s’obsequia amb motiu del Dia Internacional dels Museus. Però no trobo gaire encertat el títol que fa de reclam a la portada on diu “Bojos pels Museus”, remarcant el primer dels mots. No ho dic perquè això tingui a veure amb les malalties mentals ni suposi cap manca de respecte per a qui les pateix (que una hora o altra podem ser tots). Més aviat em sap greu pel fet d’etiquetar amb aquest títol o un de semblant a tots aquells que ens agraden els museus, com si fos una anomalia, una febre o una dèria estranya. És ben cert que els dies mundials provoquen sovint allaus humanes difícils d’explicar, que les ofertes de portes obertes i espectacles efímers atreuen molta gent, però continuem insistint en un relat que només fomenta la quantitat i no la fidelització. Que ens permet o ens convida a una excentricitat i no a una activitat que voldríem quotidiana. Se’ns estimula a perdre el seny per una causa que més aviat el necessita i l’alimenta.
Passat aquest cap de setmana de Dia i Nit dels Museus es publicaran estadístiques i rànquings d’assistents com si fos la dada més significativa i més útil quan sovint és tot el contrari. Alguns sabeu el meu rebuig a les “portes obertes” que a vegades s’han convertit en campi qui pugui, pista lliure o aquí tot s’hi val. No és això. Sempre he preferit els dies gratuïts, tots els que convinguin i per a qui convingui, però mantenint el respecte cap a l’equipament i els que hi treballen.
Celebrar qualsevol cosa sembla sinònim d’excedir-se. Convertim un mèrit lloable en un acte on sobrepassar-nos. Superem un repte i ho satisfem amb l’expectativa d’oblidar-ne el sentit. Hem confós el plaer –fins i tot el d’aprendre- amb una golafreria puntual o una pèrdua d’enteniment que quasi inevitablement es converteix en un mal record, una ressaca o un empatx. No caldria justificar la cultura ni la ciència amb uns dies especials.
No cal que busquem excuses per reconèixer que ens agraden els concerts, el teatre, els llibres o els museus. Resulta que si t’agraden les pel·lícules violentes, el futbol o el porno no calen explicacions, però si ets més de les humanitats participes d’una certa bogeria, o d’un punt de friquisme. Potser seria hora de canviar el relat!
