La Comissió Europea millora en quatre dècimes la previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2024, situant-la en el 2,1%. Així ho indica aquest dimecres l’executiu en les seves previsions econòmiques trimestrals, que identifica l’increment del consum domèstic i la creació “continuada” de llocs de treball com els principals motors d’impuls del PIB. Per contra, Brussel·les rebaixa en una dècima la millora estimada pel 2025, fins a l’1,9%. Al mateix temps, la Comissió avala els plans del govern espanyol i preveu que l’Estat tanqui aquest any amb un dèficit del 3%, encaminant-se així a la senda de reducció de dèficit i deute que van acordar els vint-i-set en el marc de les noves regles fiscals.
Segons el document publicat aquest dimecres per la Comissió Europea, l’increment del consum privat a l’Estat es mantindrà gràcies a la creació de llocs de treball i a una “reducció gradual dels estalvis”, fet que es traduirà en més inversió. També contribuiran al creixement del PIB la implementació dels projectes emmarcats dins els plans de recuperació i resiliència i un desenvolupament “positiu” del sector del turisme.
Per altra banda, factors com la situació econòmica dels principals socis comercials d’Espanya -no del tot normalitzada- “encara limitaran el dinamisme de l’economia”, sobretot pel que fa a l’activitat comercial exterior.
Les xifres situen l’Estat com el país que presenta les millors xifres de creixement per al 2024 entre les principals economies de la zona euro, superant Alemanya (+0,1%), França (+0,7%) i Itàlia (+0,9%). De fet, la Comissió Europea preveu que Espanya sigui el setè país de l’eurozona que més creixi el 2024 i ho faci àmpliament per sobre la mitjana (+0,8%).
Previsions de deute i dèficit
A banda d’una revisió a l’alça del creixement del PIB, Brussel·les millora notablement les previsions de dèficit i deute públic a l’Estat. Després que en les estimacions publicades el novembre passat la Comissió situés el dèficit espanyol per sobre el 3% almenys fins al 2025, ara Brussel·les avala les previsions que s’han anat fent des de la Moncloa.
Segons les darreres previsions econòmiques d’aquest dimecres, Espanya tancarà l’any 2024 amb un dèficit del 3%, complint amb l’objectiu acordat pels vint-i-set de mantenir el dèficit públic màxim en el 3% per garantir la sostenibilitat de les finances.
Per altra banda, l’executiu comunitari calcula que el deute públic a l’Estat se situarà en el 105,5% del PIB aquest 2024 i en el 104,8% de cara al 2025. Si bé això suposa una millora de les xifres respecte a les darreres previsions econòmiques de novembre, Espanya encara estaria molt per sobre l’objectiu del 90% de la Unió Europea.
En relació amb el dèficit i el deute públic, Brussel·les atribueix la millora de les xifres principalment a l’eliminació gradual de mesures per mitigar l’impacte de la crisi energètica, i addicionalment a altres mesures com la introducció d’impostos per gravar els beneficis extraordinaris d’algunes companyies.
De cara al 2025, a més, la Comissió preveu que el dèficit a l’Estat se situï en el 2,8% si no es prenen mesures addicionals. En aquest sentit, dona a entendre que Espanya haurà d’adoptar noves reformes per tal de continuar en la mateixa senda, ja que les noves regles fiscals fixen un ajust estructural del dèficit del 0,4% anual (o del 0,25% si es pacten plans fiscals a set anys).
A propòsit d’aquesta qüestió, l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha evitat posicionar-se sobre si Brussel·les obrirà un procediment de dèficit excessiu a Espanya, ja que les dades que pren la Comissió Europea com a referència són les del 2023. Llavors, l’Estat va tancar el curs amb un dèficit del 3,6%, molt per sobre l’objectiu màxim del 3%. Malgrat tot, la Comissió podria decidir no obrir aquest procediment tenint en compte la senda espanyola, que preveu tornar als límits de dèficit aquest 2024.
En aquest sentit, l’executiu comunitari té previst presentar un informe el pròxim 19 de juny per analitzar la situació de tots els països que l’any 2023 van tancar amb un dèficit per sobre el 3% -a banda d’Espanya n’hi ha deu més a la UE- i decidir si es tira endavant amb aquest procediment.
Atur i inflació
Un altre dels principals motors de creixement de l’economia espanyola serà el seu mercat de treball, segons apunta el document de l’executiu comunitari. Per aquest 2024, es calcula que l’ocupació a l’Estat millorarà un 2,1%, mentre que el 2025 ho farà un 1,3%.
No obstant això, Espanya continuarà sent el país -tant de la zona euro com de la Unió Europea- amb la taxa d’atur més elevada. La Comissió apunta a una ràtio de l’11,6% pel 2024 i de l’11,1% pel 2025 a l’Estat, molt per sobre la mitjana del 6,6% a l’eurozona pel 2024 i del 6,1% a la Unió Europea.
Pel que fa a la inflació, Brussel·les espera que l’Estat continuï apropant-se a l’objectiu del 2% que vol aconseguir el Banc Central Europeu (BCE). Després de tancar un 2023 amb un increment mitjà dels preus del 3,4%, estima que la taxa aquest 2024 sigui del 3,1% i, ja de cara al 2025, baixi fins al 2,3%.
Situació a l’eurozona
A la zona euro, la Comissió Europea manté les previsions de creixement per al 2024 que havia emès el febrer passat, situant la millora del PIB en el 0,8%. Segons Gentiloni, les dades són sinònim de “moderades bones notícies”. “Després d’un 2023 que va ser difícil, l’activitat ja ha rebotat aquest primer trimestre”, ha assenyalat.
En el mateix sentit, el dirigent italià ha apuntat que el consum privat i la millora del mercat de treballat contribuiran a la recuperació d’una part del poder adquisitiu perdut durant els últims anys. A més, Gentiloni ha celebrat la tendència a la baixa de la inflació i confia que l’eurozona assoleixi l’objectiu del 2% durant la segona meitat del 2025.
Malgrat tot, la Comissió ha fet una revisió de tres dècimes a la baixa del creixement del PIB per al 2025, fins a l’1,4%. En aquest sentit, l’eurocomissari ha alertat que els riscos es mantenen “elevats”, la majoria d’ells vinculats a la guerra d’Ucraïna i a l’Orient Pròxim.
