Dos policies ferits als disturbis a la plaça d’Urquinaona de Barcelona el 18 d’octubre del 2019, en protesta per la sentència del ‘procés’, van declarar davant el jutge del cas Tsunami que aquell dia van témer per la seva vida i van arribar a pensar que els manifestants “buscaven un mort” entre els agents.
Tots dos, que van coincidir a destacar la perfecta organització dels manifestants per causar dany i la “violència extrema” que van viure, estan personats com a acusació particular.
Tots dos ja han reclamat al Ministeri de l’Interior ser reconeguts i indemnitzats com a víctimes del terrorisme pels danys físics i seqüeles patides en aquests incidents, després dels quals van haver de passar a la jubilació anticipada per incapacitat permanent.
Una de les defenses va preguntar a un dels agents si podia explicar si havia practicat detencions abans de ser agredit i va contestar que sí. Llavors li ha preguntat si estava investigat pel jutjat per maltractaments als detinguts i l’advocat de l’agent va voler interrompre la defensa. Aleshores, el magistrat García-Castellón li va treure la paraula a l’agent i va informar que això modificava la seva condició processal amb la qual declarava.
Els investigats pel Tsunami denuncien la ‘causa política’
Onze de les persones investigades per la causa contra les mobilitzacions que va organitzar Tsunami Democràtic i que podrien acabar sent acusades de terrorisme degut a la instrucció que se n’ha fet del cas, han signat un manifest conjunt de queixa i denúncia per la situació que pateixen. A la declaració, feta pública ahir, els signants asseguren haver estat acusats “arbitràriament” per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, i denuncien que “tracta d’una causa política per part d’uns tribunals que no són competents ni tampoc imparcials”. A més, afirmen que és producte de “l’alineació dels tribunals amb l’extrema dreta per deslegitimar” la llei d’amnistia i evitar-ne la seva aplicació.
En aquets sentit, el manifest considera també que “s’usa l’acusació de terrorisme per a impedir la via que obre l’amnistia per rescabalar part de la repressió soferta”, i recorda que les mobilitzacions del Tsunami només van ser “la resposta de milers de ciutadans de Catalunya que la tardor del 2019 van exercir drets fonamentals per protestar, en el marc de l’acció noviolenta, contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava per sedició 9 líders socials i polítics a més de 100 anys de presó”.
