La UE ha aprovat aquest dimarts de forma definitiva el Pacte Migratori i d’Asil, després que el Consell de la UE hagi adoptat els 10 textos legislatius que formen el Pacte, l’últim pas que quedava després que el Parlament Europeu donés llum verda ja a la reforma migratòria a l’abril en l’últim ple de la legislatura. El Pacte Migratori i d’Asil regula les accions des de l’arribada del migrant fins a la seva acollida o rebuig de la sol·licitud d’asil i actualitza unes normes que reforcen les fronteres exteriors del club comunitari, endureixen l’acollida i el control sobre els migrants i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i Espanya.
Després de l’adopció final per part dels estats del Pacte, la secretària d’estat de Migració i Asil de Bèlgica, Nicole de Moor, en representació de la presidència de torn del Consell, ha apuntat que les noves normes “garanteixen un sistema més just i fort que marca la diferència sobre el terreny”. Moor ha defensat que el nou sistema serà “més efectiu i incrementarà la solidaritat entre els estats membre”.
Els estats tenen ara dos anys per aplicar les noves normes. La Comissió Europea ja va avançar que presentaria al juny un pla d’implementació de la reforma migratòria perquè els estats comencin a preparar les seves estratègies per aplicar el Pacte. Els 27 han de presentar els seus plans com a molt tard al gener.
Acord després d’anys de negociacions
L’acord per a la reforma migratòria va arribar més de dos anys després que la Comissió Europea posés sobre la taula la seva proposta per actualitzar les normes. No va ser fins a l’octubre del 2023 que els 27 van tancar la seva posició negociadora sobre l’últim dels reglaments, per la qual cosa fins aleshores no es va poder començar a negociar el paquet sencer amb el Parlament Europeu.
Les noves regles en matèria de migració i asil han estat criticades per organitzacions que consideren que vulneren el dret a l’asil. Les normes busquen reduir les entrades irregulars a la UE, descongestionar els procediments per demanar asil i repartir les responsabilitats entre els estats membre. Després que el Parlament Europeu renunciés a les quotes obligatòries d’acollida de migrants per arribar a un acord amb el Consell al desembre, les noves normes fixen un mecanisme voluntari de repartiment de migrants amb l’objectiu de redistribuir-ne almenys 30.000 l’any. En cas que un país rebutgi fer-ho, haurà de pagar una penalització de 20.000 euros per migrant rebutjat o donar al país en qüestió suport d’alguna altra manera.
Procediment accelerat en frontera
El Pacte també inclou un procediment accelerat d’asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament els casos amb porques possibilitats d’aconseguir protecció. Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l’objectiu d’identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d’asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades.
A banda de la identificació, també es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d’asil.
La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar acords amb tercers països per tal que impedeixin l’arribada de migrants a la UE. Se segueix així l’exemple d’acords com el de Turquia i Tunísia, un fet que pot impulsar la instrumentalització de migrants per part d’aquests països.
