La vida ens dona i pren paper. Des dels temps de Maragall el PSC no guanyava en vots i escons. L’independentisme perd la majoria per lluites fratricides però resisteix. Junts salva els mobles gràcies a l’efecte Puigdemont, ERC s’estavella pel desgast de govern i Aragonès plega. Comuns i CUP perden suport i Aliança Catalana irromp al Parlament amb Orriols lluint samarreta de Revolta Pagesa. Sorpasso del PP a Vox, que encara treu pit, i l’experiment Ciutadans desapareix de l’hemicicle, amb menys vots que el Pacma. Illa no ho té fàcil. Els pactes deixen a tots en una posició difícil. Cap líder adopta un to eufòric, tots són conscients de la complexitat del moment. Amb dos partits d’ultradreta a la Cambra catalana, seran capaços la resta de construir alguna cosa? S’han acabat les majories. Catalunya és diversa però sobre el mapa global gira cap a la dreta. El 42 per cent de votants s’ha quedat a casa. Sánchez sacrificarà Illa? Marxarà Puigdemont si no és investit president? Quedarà ERC a l’oposició? Anirem una altra vegada a eleccions? El procés ha quedat enterrat o només ha esdevingut un laberint? La cultura en majúscules hauria de tornar a prendre el protagonisme a Catalunya per apaivagar la mediocritat que s’acosta.
Sessió: No iniciada
