Avui se celebren unes eleccions al Parlament de Catalunya el resultat de les quals es presenta bastant incert. La llei electoral que les regeix, que és la general de l’Estat i que va ser dictada l’any 1985, resulta bastant anacrònica en molts aspectes. Un d’aquests és el de la prohibició de publicar enquestes electorals durant la darrera setmana de campanya. Això fa que les darreres estimacions de vot siguin les de fa una setmana i sembla evident que, amb un període de campanya de dues setmanes la darrera d’aquestes dues és possible que hagi modificat la tendència dels votants. Sobretot si tenim en compte el gran nombre d’indecisos que hi havia en aquell moment. Sigui com sigui, avui sortirem de dubtes i aquest vespre ja no ens caldrà especular sobre els resultats. A partir d’aleshores especularem sobre les possibles majories per formar govern.
Tot això ja forma part de la nostra cultura electoral; es reprodueix en totes les eleccions i els lectors segur que en tenen una gran experiència, sobretot tenint en compte la proliferació de processos electorals que hi ha hagut aquests darrers anys. I sigui quin sigui el resultat serà benvingut, perquè no deixarà de ser l’expressió de la voluntat d’un país i aquesta voluntat és l’única que hem convingut que pot ser capaç de determinar el seu futur. El resultat ens agradarà més o menys a cadascú de nosaltres, però no pas per això deixarà de representar una voluntat col·lectiva, legítima i determinant.
Però perquè això sigui així hi ha un requisit imprescindible que depèn exclusivament d’una decisió i d’una actuació individual: el nostre vot. Tots els vots es traduiran en un determinat mapa polític de Catalunya. Inclús els vots en blanc o els vots nuls es poden interpretar en un sentit polític: representen un ciutadà o ciutadana que han volgut participar, han votat i, o no n’han sabut o no han volgut donar la seva confiança a cap dels candidats. Però hauran participat i el seu recompte, si és prou significatiu, podrà ser interpretat en un sentit o altre.
En canvi l’abstenció no te interpretació política directa. En tindrà de sociològiques o potser psicològiques, però poca cosa més. L’abstenció te, a més, un altre efecte, com és deixar en mans de la resta d’electors, aquells que votin efectivament, el futur del govern i del país. Això no deixa de ser una renúncia a un dret que és a la base de la nostra organització democràtica i que tanta lluita ens ha costat d’aconseguir.
El resultat serà legítim, sigui quina sigui la participació, per descomptat. Però crec que participar votant en aquestes eleccions és una obligació ciutadana que no podem defugir.
