“L’Anna Grimm, investigadora de la Comissaria dels Mossos de Lleida, es prenia un cafè mentre contemplava els edificis desdibuixats per la boira. Més enllà del seu àtic, tot era gris i fosc. Com la seua vida. Els llums de les cases del davant s’encenien progressivament i l’Anna, encara mig adormida, apartava les cortines del menjador amb un gest gairebé inconscient”.
Així es presentava en societat, el març del 2014 (ara ja fa més de 10 anys!!) la sergent dels mossos d’esquadra Anna Grimm, nascuda de la ploma de la lleidatana Montse Sanjuan Oriol. Al primer llibre, de títol La sergent Anna Grimm el seguirien El misteri del bressol buit, Memòria mortal i Xarxes mortals, tots ells publicats per una editorial de quilòmetre 0, aquella petita joieta que s’amaga al barri de Pardinyes, motoret de la literatura a la nostra ciutat anomenada Pagès editors. Aquest seguit de novel·les negres, amb la sergent de la policia catalana com a protagonista tenen, a banda d’una qualitat literària innegable, dues virtuts que val la pena destacar. D’una banda fet que l’heroïna (més aviat antiheroïna en el seu cas) sigui dona. Si repassem aquest gènere literari, les dones protagonistes estan en franca minoria i es de justícia començar a equilibrar aquesta desigualtat i que es desmasculinitzi (si es que se’n pot dir així), la novel·la negra al nostre país.
I de l’altra el fet que ha posat Lleida en el mapa dels crims (sortosament ficticis) que succeeixen als Països Catalans. En una entrevista que li van fer, arran de la publicació del llibre, destacava, tot citant a Josep Borrell que “Lleida s’eleva per fi a paisatge literari”, i reblava el clau tot dient: “He situat el lloc dels crims en espais emblemàtics de la ciutat per veure si els lectors s’animen a passar de la Panadella i s’apropen a la nostra ciutat”.
I és ben cert. La vindicació de la nostra ciutat i del territori que l’envolta, com un escenari tan bo (o no) com pot ser Barcelona, París o Nova York per construir històries és, sens dubte, una bona notícia i genera un empoderament molt positiu per la producció pròpia. Sense Sanjuan (acompanyada d’altres autors contemporanis) crec que no es podria explicar la puixança i la producció d’aquest gènere que posa Lleida al centre de les trames. Així que, per molts anys Grimm. Espero (malauradament) que hi hagin mes crims perquè en puguis treure l’entrellat.
