Bernat Lavaquiol i Colell (la Seu d’Urgell, 1994) és un enginyer agrònom i forestal que “està a mig camí entre Lleida i la Seu”. Té la il·lusió que els joves del Pirineu com ell, un cop acabat el grau, “puguin desenvolupar les seves vides a casa i no tenir feines precàries o lloguers alts”.
El preocupa més la independència o l’ecologisme?
No està deslligat. Una cosa va amb l’altra. Aquestes millores de vida que plantegem no hi caben a la Constitució espanyola. Si som capaços d’unir les lluites socials amb les ambientals, amb una crisi nacional, ens permetrà intensificar els processos de ruptura. Al final, si hi ha més crisi climàtica, n’hi haurà més de social.
Com valora el paper de la CUP aquest 12M? Van tenir unes decebedores eleccions municipals i generals…
Crec que les propostes del nostre partit són unes que necessita el país. Hem analitzat que la sequera que hem tingut, que els desnonaments que es produeixen cada hora, són conseqüència d’un sistema capitalista violent i hostil amb les persones i els ecosistemes.
Quin creu que ha estat el problema a l’hora de transmetre el missatge?
Segurament no ens hem sabut explicar prou bé en alguns moments. D’altra banda, necessitem que la CUP agafi més responsabilitats, com ja estem fent en moltes ciutats. Hem de prendre decisions valentes i hem d’assumir responsabilitats.
I com recuperaria la confiança de l’electorat?
Per aquestes eleccions, nosaltres demanem un canvi de rumb pel país. Estem tenint una molt bona rebuda de la gent. L’altre dia, a la Sentiu de Sió, em va venir un home de 85 anys i em va dir que tota la vida havia votat a Convergència, però va llegir una entrevista meva on parlava del funcionament del capitalisme relacionat amb la pagesia a Ponent i al Pirineu. “Això és el que ens ha passat. Ara confiaré en vosaltres”, em va dir.
Ja que parla de la Sentiu. Per què s’oposen a les plantes de biogàs, a les quals va catalogar com “macroplantes sense sentit”?
Si fossin petites plantes, no hi hauria problema, però tant la de la Sentiu de Sió, com la de Linyola medeixen 60 metres d’alçada. A més, amb tot el purí que genera la nostra comarca, no seria suficient per abastir-ne només una. Això implicaria que s’hauria d’anar a buscar purí a l’Aragó. I no és que només en construeixin una, sinó que en posen dues en 4 quilòmetres en línia recta. No és el millor negoci per al nostre país que s’enduguin la teva aigua i només quedar-te amb els nitrats.
Entenc, llavors, que qui millor surt d’aquestes plantes de biogàs són companyies com Vall Companys?
Qui millor surt és l’empresa danesa, la qual és el fons d’inversió que vol fer aquest negoci. El que tenim clar és que el nostre enemic no és el petit o mitjà pagès que s’ha vist integrat a una d’aquestes indústries. En tot cas, n’és la víctima, ja que ha hagut d’entrar dins d’aquest monstre agroindustrial per poder sobreviure.
Quin paper hi tindria la distribuïdora principal que han presentat?
Nosaltres, pel que fa a la pagesia, veiem que el seu principal problema és que les principals distribuïdores l’estan collant massa. Empreses com Mercadona paguen per sota del preu de producció al pagès. I això no pot ser. Per tant, des de la CUP apostem per una distribuïdora municipal que pagui el que li correspon al pagès.
Lleida, amb aquestes mesures agràries, podria tenir un gran paper a la política de Catalunya?
Evidentment, i no només a les agrícoles. Ponent o també la plana de Vic tenen unes condicions òptimes per tenir una producció agrària o ramadera forta, amb la qual es pugui guanyar sobiranies. Perquè aquí hi ha gent que ens diu que vol la independència, però ho regalen tot a fons d’inversió estrangers. Però Lleida no només ha d’estar relegada a la pagesia. Aquesta petita i mitjana pagesia ha d’anar acompanyada d’una reindustrialització de Ponent.
Creu que Lleida està perdent indústria?
Han decidit per Ponent que sigui una zona de sacrifici a mercè de l’agroindústria i dels macroprojectes energètics. Uns que són situats a zones rurals envellides, empobrides i despoblades, perquè així gent com Felip Puig es pensin que no hi trobaran resistència. I, precisament, el que fan aquests macroprojectes és mantenir el despoblament i empobriments de la zona.
I Lleida ciutat?
Ens conceben com un lloc de pas entre Barcelona i Saragossa. Nosaltres creiem que no podem quedar relegats a això: a ser el punt de logística entre ambdues ciutats amb una central d’Amazon.
Quin creu que és el nivell de l’educació a Catalunya?
Tots els índexs educatius donen mals resultats. És evident que les retallades de fa 15 anys han afectat negativament el sistema educatiu. Si tu no dotes de materials les escoles, aquestes no funcionen. Cal reduir ràtios, però també cal derogar el decret de plantilles amb aquesta autonomia màxima que dota les direccions dels centres d’un poder quasi dictatorial. A més, sempre que s’eliminen línies, s’ha optat abans per una de pública (128 casos), que per una de concertada (12). Ara que es podria potenciar una escola pública forta, es fa tot el contrari.
Parlava de les retallades… Creu que també estan vigents a la sanitat?
Aquests darrers dies ens hem reunit amb professionals de l’atenció primària. Ens deien que totes havien de fer feines que no havien de fer pels seus oficis. Una auxiliar havia de fer tasques d’infermera, una infermera de metgessa, etc. Si el sistema sanitari aguanta és perquè hi ha unes professionals que hi creuen i treballen amb molt males condicions laborals.
Els hospitals de la Seu d’Urgell i de Tremp són menystinguts pel sistema?
Sí. Cada cop són més petits i amb menys especialistes, on per tot t’envien als hospitals de Lleida o de Barcelona. I això no pot ser. Si volem un Pirineu viu i dinàmic on la gent pugui viure, s’ha d’invertir en ell. A més, les mateixes infermeres de l’hospital de la Seu ens deien que aquest s’havia d’adherir a l’Institut Català de Salut, ja que és el futur, però precisament l’ICS cada cop rep menys inversió, perquè els que el gestionen diuen que no dona fruits. Clar que no en dona, si no s’aposta per ell.
Ens podria parlar de la “necessitat de potenciar una gestió forestal activa”?
Ara mateix hi ha molt bosc, inclús de propietat pública, que es treu a subhasta. Des dels anys 50, hem passat de tenir un 25% de superfície forestal a un 70. Aquest augment ha estat descontrolat i ha derivat en una qualitat de la fusta dels boscos molt baixa.
I què proposen?
Des de la CUP opinem que l’empresa pública forestal catalana hauria de tenir un servei de brigada de treball forestal per accedir als boscos no rendibles i gestionar-los per la seva millora. D’altra banda, amb la fusta que traiem, apostar per la reindustrialització a partir de la biomassa forestal. Hem de deixar de dependre, en la mesura més gran, de la fusta provinent de la Xina i de l’altra punta del món, i hem de construir amb fusta del país.
Com veu la situació del català el dia d’avui?
Preocupant, molt preocupant. Hi ha un gran retrocés. El català ha de tenir una importància cabdal a l’escola. I també a les xarxes socials, als mitjans de comunicació, als productes audiovisuals creats en la nostra llengua… Ens va saber molt greu quedar-nos sols al Parlament defensant que el català havia de ser l’única llengua vehicular.
Es van sentir traïts per Esquerra en aquest sentit?
No sé si traïts, però sí sé que és un mal negoci. Comences permetent introduir el castellà a l’escola amb Comuns, Junts i PSC, i aquest últim acaba dient “Lérida” i “Bajo Llobregat” als seus mítings.
En quin punt es troba el ‘Procés de Garbí’?
És una etapa molt productiva on estem posant en comú entre molta gent què vam fer bé des del 2015 i què hem fet malament o podem millorar. Ens ha permès reflexionar i analitzar com pretenem anar cap al futur. Ara bé, estem en un procés electoral i això ho ha aturat tot.
Pactarien amb ERC o Junts?
S’ha de veure com queden els resultats. Però pactar per una majoria independentista abstracta, no serveix de res. El que tenim clar és que quan ERC pacta amb la CUP, Catalunya avança. Quan ho fa amb el PSC, el país retrocedeix.
Seria el Pirineu per Lleida el mateix que aquesta és per Catalunya?
Podria ser. Està clar que s’haurien de crear les vegueries de Ponent i del Pirineu. Perquè la gent de la muntanya no se sent identificada amb Ponent, i viceversa. Hauríem de poder fer que les decisions es prenguessin des de cada territori “homogeni” per fer una millor diagnosi dels problemes que hi hagi.
