El pis que tenien va ser executat, subhastat i adjudicat a una societat d’una entitat bancària, però se’ls va exigir que fes front al deute que no va quedar coberta i la difícil situació va provocar que la parella s’acabés divorciant
El Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida ha perdonat un deute de 120.843, 93 euros a dos veïns d’Alcoletge (62.272,85 euros a l’home i 58.571,35 euros a la seva exmuller) els quals es van veure immersos en una situació d’insolvència originada per dos importants vesses extraordinàries de la comunitat de veïns d’un pis en propietat. A més, posteriorment es va adjudicar a una societat pertanyent a una entitat bancària després de negar-los la dació en pagament i els van exigir el deute que no va quedar coberta per l’obtingut en la corresponent subhasta. En aquest sentit, el jutge aplica la Llei de la Segona Oportunitat als clients de Bergadà Associats i, per tant, els exonera del passiu insatisfet.
Quant als fets, l’any 2014 la família va decidir traslladar-se d’una localitat madrilenya, on vivien en un pis en propietat hipotecat, a Alcoletge per a millorar la seva qualitat de vida i augmentar els seus ingressos. Així, atès que l’habitatge de la localitat lleidatana era de lloguer, la parella va decidir llogar el pis en propietat per 400 euros al mes, malgrat que la quota hipotecària ascendia a 600 euros mensuals “De fet, triguem un any a llogar-lo i, per això, vam haver de posar un preu inferior al que ens hagués agradat”, comenta la dona.
D’aquesta manera, i tenint en compte que tan sols tenien el sou de l’home, tots dos es van esforçar al màxim per cobrir les despeses de lloguer del seu domicili d’Alcoletge, la hipoteca del pis en la localitat madrilenya i les seves despeses bàsiques i els dels seus fills. La situació de va complicar en el 2015 quan la comunitat de propietaris de l’habitatge madrileny va aprovar dos vesses en pocs mesos de diferència que ascendien a gairebé 4.000 euros, una càrrega financera que va resultar impossible d’assumir per la parella. “La segona va ser una sorpresa, ja que als veïns que vivíem fora no se’ns va consultar la nostra opinió, malgrat que no havíem pogut anar a la reunió”, indica la dona.
A més, en aquest moment ella estava desocupada perquè cuidava els dos fills menors d’edat. Així, els ingressos familiars van ser insuficients per a fer front a la hipoteca i les despeses addicionals, la qual cosa els va obligar a recórrer a préstecs i targetes de crèdit per a poder subsistir. Malgrat els seus esforços, i davant la situació crítica, van intentar una unificació dels crèdits, però l’entitat bancària li ho va negar. De fet, ja no podien continuar assumint les quotes hipotecàries. “Tot s’anava complicant cada vegada més, perquè nosaltres volíem pagar el que devíem, però no hi havia manera. I em va doldre que sempre estiguéssim al dia amb el banc a l’hora d’abonar la hipoteca i quan més necessitem la seva ajuda ens la van denegar”, comenta ell.
En 2019 la parella es va divorciar a causa de l’estrès que la situació financera va exercir sobre la seva relació. “Tot allò va acabar passant factura a la nostra relació”, remarca l’home. Com a part de l’acord del divorci, l’home es va comprometre a pagar una pensió alimentària mensual i a compartir les despeses bàsiques dels seus fills a parts iguals. A més, es va establir una pensió compensatòria per a la dona, ja que continuava aturada i s’encarregava de la cura de les seves filles.
Després del divorci van intentar una dació en paga del seu habitatge madrileny, però aquesta sol·licitud va ser rebutjada. “No teníem gairebé ni per a menjar i davant aquesta situació un advocat, que ens va assessorar molt malament, ens va dir que deixéssim de pagar i sol·licitéssim la dació en pagament, però també se’ns va negar”, comenta la dona. En el mateix any van rebre un avís d’un Jutjat de Madrid informant-los que el seu habitatge havia estat adjudicada a una societat pertanyent a una entitat bancària i que encara quedava un deute hipotecari pendent d’aproximadament 46.000 euros, sense tenir en compte els possibles interessos acumulats i els costos judicials.
La situació es va tornar totalment insostenible malgrat els esforços i els negociats amb les entitats financeres. “Jo vaig començar a sofrir una depressió, ja que no podia més amb tota aquella situació. A més, van començar a embargar la nòmina del meu exmarit i això va propiciar que tot empitjorés per als dos, perquè no podia fer front ni a les seves despeses diàries i a la manutenció dels nostres fills, mentre que jo també estava amb l’aigua al coll malgrat haver trobat un treball. Ens vam veure obligats a demanar ajuda a l’assistenta social de l’Ajuntament on vivim, perquè vèiem el futur molt fosc. Era una situació insostenible”, exposa la dona.
De fet, amb el sou actual de la dona pel seu ús també es feia impossible cobrir les despeses diàries i els dels seus fills, sobretot tenint en compte que a un dels menors se’ls va diagnosticar un trastorn que li impedia curses els seus estudis amb normalitat. Per part seva, l’home, com podia, intentava costejar les classes de repàs, però era insuficient i molt menys podien assumir una educació privada per al menor.
Finalment, la seva situació va canviar recentment, quan el Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida els va perdonar un deute de 120.843, 93 euros als dos (62.272,85 euros a l’home i 58.571,35 euros a la seva actual exmuller) gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat.
