L’amic Albert em va passar un bocí de vídeo sobre la famosa pel·lícula Citizen Kane d’Orson Welles. Feia referència a una escena en què de cop i volta surt un primer pla d’una cacatua que crida. Hom es pregunta la simbologia d’aquesta inesperada aparició avícola, però Welles, genial, explica que només la va afegir per despertar el públic. El meu fill, que ha començat a donar classes a un institut de Lleida, es queixava dilluns que bona part dels alumnes s’adormien. El noi es planyia que després de fer l’esforç de preparar una classe, el seguiment dels alumnes fos tan desigual (per ser suaus). Molta gent pensa que el jovent actual és poc aprofitable. El meu pare pensava el mateix de mi i segurament tenia raó. En tot cas, ara us explicaré una anècdota que, d’alguna manera, matisa o contradiu l’argument anterior. Fa poc, una senyora gran i amb aspecte venerable que duia un gos es va creuar amb un jove que, de manera educada, però ferma, li va recriminar que havia abandonat la merda del seu ca a la vorera. La dona, avergonyida, va dir que no se n’havia adonat i el noi va insistir: “Ho he vist perfectament. Miri, aquí la té” i va assenyalar la tifa. El noi va marxar i els veïns testimonis li vam agrair la seva audàcia. Potser encara hi ha esperança.
Sessió: No iniciada
