L’avantprojecte de la llei de prevenció de residus planteja implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidre de begudes però també de burilles de cigarreta. Proposa també prohibir l’envasat innecessari de productes alimentaris als comerços i superfícies comercials, les monodosis i els utensilis de plàstic en restaurants, les versions no recarregables de maquinetes d’afaitar i que els allotjaments turístics ja no puguin donar articles de bany d’un sol ús als clients. A més, planteja que es puguin rebre comandes en línia sense envàs i que els establiments de més de 1.200 m2 hagin de vendre roba de segona mà. En línies generals, es volen reduir els residus un 15% el 2030 en comparació amb 2010.
Des del Departament d’Acció Climàtica defensen que la norma vol establir un canvi de paradigma on el més important sigui la prevenció en la generació de residus i la reutilització d’aquells que s’acaben generant.
En línies generals, el projecte planteja reduir en pes un 13% els residus el 2025 en comparació amb el 2010 i arribar al 15% el 2030. Pel que fa als residus d’envasos produïts, es preveu arribar també al 15% el 2030 i el mateix percentatge per als residus tèxtils, però en comparació amb el 2019. D’altra banda, es busca reduir en un 10% el 2030 les tovalloletes humides, els bolquers i els productes menstruals d’un sol ús.
Pel que fa a la reutilització, es marca arribar al 30% el 2025 i al 50% el 2035 en aigües envasades en hotels, restaurants i cafeteries. Per al 2035% també es volen reutilitzar en aquest canal el 90% dels envasos de cerveses, el 80% dels de refrescos i el 20% dels vins no escumosos. En l’àmbit domèstic, la reutilització es fixa en un 20% pel que fa aquest tipus de productes, el 65% en el menjar i begudes per emportar i del 50% en els envasos i embalatges que es fan servir en el comerç electrònic, tot amb la mirada posada en el 2035.
Un altra pota és la recollida selectiva, on es marca l’objectiu d’arribar al 70% el 2035. Per tipologies, s’aposta per assolir un 55% de residus domèstics i comercials, com paper, metalls, vidre o plàstics; el 2025 i un 65% el 2035. En la construcció es planteja fer la recollida selectiva dels residus no perillosos de construcció i demolició fins a un 75% el 2025 i pel que fa als tèxtils, aparells elèctrics i electrònics i mobles es fixa l’objectiu del 65% el 2035. D’aquest últim percentatge, el 15% s’ha de preparar per a la reutilització.
Superar el sol ús
Una de les línies de l’avantprojecte és superar el model que aposta per un únic ús d’un envàs. Per això es plantegen una sèrie de prohibicions que han d’evitar generar aquest tipus de residus. Entre aquestes hi ha la prohibició de l’envasat innecessari de productes alimentaris en un termini de dos anys un cop aprovada la norma o de les monodosis alimentàries fabricades amb plàstic.
En l’àmbit de la restauració també, tampoc es podrien fer servir vaixelles d’usar i llençar en un termini de dos anys i el menjar per emportar haurà de tenir l’opció de servir-se en envasos reutilitzables a partir de l’1 de gener del 2025.
D’altra banda, es prohibiria en el termini d’un any la distribució i venda de cartutxos i tòners que no siguin reutilitzables ni recarregables.
Un cop la norma entrés en vigor també quedarien prohibides les bosses de plàstic de qualsevol gruix i material en els punts de mercaderies i serveis, en el comerç electrònic i en el lliurament a domicili; i la distribució de begudes en envasos d’un sol ús als edificis i instal·lacions públics, que s’haurien de canviar per fonts per exemple.
A més, els comerços minoristes d’alimentació amb una superfície igual o superior a 400 metres quadrats haurien de destinar el 20% de l’àrea de venda a productes a granel, en envasos reutilitzables.
Una altra línia és la prohibició, a 1 de gener de 2025, de produir, introduir al mercat o comercialitzar productes que continguin microplàstics. En aquesta línia, també quedaria prohibit l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús que continguin ftalats i bisfenols per als aliments distribuïts en menjadors de centres escolars, de serveis de maternitat i centres de cura d’infants.
Sistemes de retorn
Els impulsors de la norma han posat en valor l’aposta per la reutilització. Per això, aquesta planteja que en un termini de dos anys des de la seva aprovació s’ha d’haver implantat un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidre d’aigua i refrescs. En paral·lel però també proposa instaurar un sistema que permeti recollir altres productes com burilles de cigarreta, piles, bateries, residus d’aparells elèctrics i electrònics i envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic.
Aquests sistemes haurien de permetre que aquests residus que es generen deixin d’estar dispersos al medi. A més, el ciutadà rebria un retorn quan els diposités.
El text inclou també la creació de centres de reutilització o noves instal·lacions d’àmbit local perquè els ciutadans puguin lliurar els productes amb l’objectiu d’allargar-los la vida útil.
Pel que fa al comerç electrònic, en un termini de dos anys un cop s’aprovi la llei, la venda online s’haurà de fer amb paquets que es puguin retornar.
Responsabilitat del productor
D’altra banda, el projecte busca reequilibrar responsabilitats i per això planteja que els productors hagin de pagar els costos relatius a la gestió dels residus, inclosos la recollida, el transport i el tractament. També haurien d’afrontar els costos relatius als impactes ambientals, com les emissions de gasos efecte hivernacle, de productes com bolquers, compreses, tampons, tovalloletes humides, paper i cartró que no siguin d’envasos, olis vegetals usats i objectes punxants.
Tot i això, el text preveu també sistemes d’individualització de la separació de residus i la identificació dels usuaris, amb sistemes com el pagament per generació o bonificacions.
Pendent per a la propera legislatura
El director de l’Agència de Residus, Isaac Peraire, ha presentat aquest divendres la norma a representants socials, ambientals, empresarials i del món local acompanyat del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. Mascort ha defensat que el Govern deixa la feina feta, amb el projecte redactat i que entrarà a informació pública en les properes setmanes. Malgrat que el Govern treballa amb el calendari de poder-la aprovar al Consell Executiu abans de les eleccions, la tramitació definitiva de la norma al Parlament quedaria pendent per a la propera legislatura.
En aquest sentit, Mascort ha defensat que la norma s’hauria pogut aprovar al Parlament abans del febrer si els pressupostos haguessin tirat endavant i no s’haguessin convocat eleccions. El conseller ha criticat que la “irresponsabilitat del dos grups que no hi van donar suport” estan darrera de l’impediment que la norma tiri endavant. Tot i això, ha posat en valor que la norma està consensuada amb els sectors implicats i, tot i la possibilitat d’introduir-hi “matisos”, confia que s’aprovi en la propera legislatura. “És difícil que algú s’atreveixi a no aprovar-la”, ha manifestat.
