Segons un dels nombrosos estudis que es fan i es desfan en tots els àmbits socials, resulta que a Catalunya per primer cop hi ha més gent que es consideren no religiosos –agnòstics, indiferents o ateus– que no pas els que es defineixen com a creients. L’estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia recull que el 51,3% dels catalans que hi han participat es mantenen al marge de qualsevol credo. Ningú no s’hauria d’estranyar d’aquestes dades, que encara són prou bones per una institució com l’Església catòlica, ancorada en l’edat mitjana i que s’ha guanyat a pols el rebuig de la ciutadania amb la seva actitud, per exemple, davant els abusos sexuals a menors, que ha volgut amagar a qualsevol preu, i amb les seves pixades fora de test en algunes qüestions polítiques de les quals s’hauria de mantenir al marge. La religió –el catolicisme– segueix molt vigent i influeix encara molt en la societat, per molt que la Constitució digui que vivim en un país aconfessional. Cadascú ha de ser lliure per poder tenir el credo i les creences que vulgui o no tenir-ne cap, perquè l’important en una societat teòricament avançada és el respecte i la tolerància. De moment intentem gaudir d’aquesta setmana, de recolliment per a uns i d’esbarjo per a d’altres, però no hem de permetre que ens obliguin a combregar, i menys amb rodes de molí.
Sessió: No iniciada
