Què passa quan La Passió segons Sant Joan, de J. S. Bach, una obra de música sacra del segle XVIII, es fusiona amb un text de Sergi Belbel? Ho ha pogut comprovar el públic de Barcelona, Tarragona, Girona, Sabadell, Terrassa i Molins de Rei, menys el de Lleida. El muntatge és una aposta de risc que desconcerta. Sergi Belbel explica que quan va rebre l’encàrrec de reescriure una Passió que dialogués amb la música de Bach es va preguntar “quin sentit té per a nosaltres, persones del segle XXI, el mot passió?”. Després d’escoltar tres vegades la música, Belbel va concloure que “no podia escriure sobre cap passió que no fos el sofriment dels últims moments abans de la mort d’una persona malalta terminal”. Així, mentre l’Orquestra Simfònica del Vallès i cinc cors, interpreten els diferents moviments de la Passió de Bach, els actors Enric López i Mercè Pons narren l’agonia d’una persona amb càncer. També es mencionen més patiments, com l’Alzheimer i el Parkinson, i fins i tot “la política”, i els “mitjans de comunicació” (sic), camps que lligarien millor amb altres composicions com la Marxa Fúnebre de Chopin, per exemple.