El president rus, Vladímir Putin, ha vist avui una mà negra ucraïnesa a l’atemptat terrorista perpetrat divendres en una sala de concerts als afores de Moscou, on han mort 139 persones, tot i que l’atac va ser immediatament reivindicat pel grup gihadista Estat Islàmic (EI).
“I els nazis, com és ben sabut, mai no han tingut objeccions a l’hora d’emprar els mitjans més bruts i inhumans per assolir els seus objectius”, va dir durant reunió amb membres del Govern i les forces de seguretat que va ser transmesa en directe per la televisió.
Putin es va negar a acceptar a ulls clucs la hipòtesi presentada pels serveis d’intel·ligència occidentals que l’atemptat és obra de l’Estat Islàmic de la Província de la Província del Jorasan (ISPK, per les sigles en anglès).
“Sabem per mitjà de qui es va cometre aquest crim contra Rússia i el seu poble. Ens interessa qui ho va encarregar”, va afirmar.
Durant la seva intervenció Putin va fer preguntes als seus interlocutors, diverses de les quals les va respondre ell mateix, encara que va assegurar tot seguit que les indagacions han de ser objectives i estar exemptes de “transfons polític”.
L’atemptat de Moscou “s’inscriu de manera totalment lògica als sagnants actes d’intimidació” comesos per Kíev, ha comentat, en al·lusió a les incursions frontereres i els seus atacs contra l’annexionada península ucraïnesa de Crimea.
Putin ha recordat que just ara és quan ha fracassat “completament” la contraofensiva ucraïnesa i l’exèrcit rus té la iniciativa al front, de manera que Ucraïna necessita demostrar que “no tot està perdut”.
“Cal respondre a la pregunta de per què els terroristes després de cometre el crim van intentar fugir just per Ucraïna, qui els esperava”, va assenyalar.
A més, també es va preguntar “qui es beneficia de l’atac?” que va tenir lloc just l’endemà que Putin fos declarat president electe per sis anys més.
“Aquest crim pot ser només una baula d’una sèrie d’intents per part dels que combaten des del 2014 contra el nostre país amb les mans del règim neonazi de Kíev”, va respondre.
Alhora, ha admès que els que donen suport a Kíev “no volen ser còmplices del terror i patrocinadors del terrorisme. Però, efectivament, hi ha moltes preguntes”.
I va acusar Kíev de limitar-se a “complir les ordres dels seus patrocinadors occidentals, lluitar fins a l’últim ucraïnès, obeir les instruccions de Washington (…) Arrencar d’aquesta manera nou armament i diners addicionals”, va subratllar.
Putin va denunciar els intents dels Estats Units de “persuadir els seus satèl·lits i altres països del món que, segons les seves dades d’intel·ligència, suposadament, no hi ha rastre de Kíev a l’atemptat de Moscou, que el sagnant acte va ser comès per seguidors de l’Islam , membres de l’organització prohibida a Rússia, Estat Islàmic”.
“Com els islamistes radicals, que es posicionen com a musulmans ortodoxos, que professen el conegut com a Islam pur, procedeixen a cometre horribles barbàries i crims el mes sagrat per als musulmans, el Ramadà?”, s’ha preguntat.
Seguidament, es va tornar a qüestionar si, “realment, les organitzacions radicals i terroristes islàmiques estan interessades a llançar atacs contra Rússia que avui advoca per un arranjament just a l’agut conflicte a l’Orient Mitjà”.
“Sabem que el crim va ser comès per mitjà d’islamistes radicals, la ideologia dels quals el mateix món islàmic fa segles que lluita”, ha asseverat.
En canvi, el president francès, Emmanuel Macron, ho té clar i va reconèixer dilluns que l’ISPK també ha estat els últims mesos darrere de “diverses temptatives” d’atemptats al seu país i es va mostrar disposat a cooperar amb Moscou, amb l’argument que l’Estat Islàmic també és “enemic” de França.
Per aquest motiu, va ordenar l’alerta màxima per risc d’atemptat “com a mesura de precaució” en advertir que els gihadistes no només envien els seus propis comandaments sinó que inciten que altres persones actuïn en nom seu, com a la capital russa.
Mentre l’Estat Islàmic es va responsabilitzar de l’atac a diversos vídeos, Ucraïna ha negat categòricament tenir alguna cosa a veure amb l’atemptat.
Prèviament, el Kremlin es va negar a comentar la inquietant imatge de l’arribada dels quatre principals sospitosos al tribunal de Moscou, on van ser arrestats fins al 22 de maig.
Els quatre ciutadans tadjiks presentaven senyals de violència, un en llitera i amb un catèter, l’altre sense una orella -mutilació en què va participar un conegut ultranacionalista, segons blocaires militars russos- i els dos restants amb la cara inflada i plena de blaus.
“La resposta a la barbàrie no ha de ser la barbàrie”, va comentar el Comitè contra la Tortura.
