Avui, us parlo de cinema, i us ben asseguro que algunes pel·lícules ens fan reflexionar. Dues sessions de cinefòrum del documental de la Carme Elias “Mentre siguis tu” a l’Screenbox els dos dimecres proppassats: 28/02 i 06/03 (que foren tot un èxit d’assistència) són prova d’aquesta afirmació. Si afegim al visionament de la cinta el fet de posar en comú amb altres espectadors/es escenes que ens han frapat, i també la possibilitat de formular preguntes a persones enteses en el tema de la projecció, la reflexió serà més profunda i ens pot menar a l’acció. Doncs, atès que parlar de la mort ens costa, prendre decisions sobre com voldríem morir també, és oportú aprofitar les situacions que ens condueixin a normalitzar una realitat que tots viurem un dia proper o llunyà, que és el traspàs.
Escoltar la serenor amb què una actriu catalana de la talla de la Carme Elias afronta aquesta situació ens fa pensar. Ella coneix el diagnòstic i l’evolució de la seua malaltia l’Alzheimer, és conscient del seu futur i decideix el que vol ara que pot decidir i, passa a l’acció: formalitza els seu DVA on deixa molt clara la seua voluntat amb els termes següents: ”Quan les meues paraules esdevinguin un idioma indesxifrable, quan miri sense veure, quan vegi sense mirar, inconscient de lo que està passant. Quan el meu cos no reaccioni a un so amable, quan no respongui a un estímul, quan les veus estimades no em facin somriure, aleshores vull una mort digna”. Aquest documental es començà a gravar el 2019 després que la Carme Elias, fou diagnosticada d’ Alzheimer. La càmera de Claudia Pinto Emperador, amiga de la actriu, l`acompanya des d’aleshores, en què decidiren deixar constància cinematogràfica de la realitat de la Carme i de la seua malaltia. El documental alterna trossos significatius d’antigues pel·lícules y obres de teatre protagonitzades per l’actriu, amb moments actuals, donant visibilitat al desenvolupament d’aquesta devastadora malaltia que la protagonista anomena Al, el seu company de viatge, i de com la personalitat de la protagonista, poc a poc es va esvaint. L’objectiu que a DMD ens mogué a organitzar aquests cinefòrum fou sensibilitzar la ciutadania de la necessitat de fer un DVA. Catalunya que fou pionera a Espanya del document l’any 2000, en què es legalitzà oficialment; actualment solament un 2% de la seua població el te registrat, altres CCAA en són capdavanteres, perquè ofereixen la possibilitat de fer-lo a través de la treballadora social. Amb tot, a Catalunya esperem que aquest percentatge s’incrementarà a partir del 8 d’abril de 2024 en què entrarà en vigor l’esmena aprovada el 7 de febrer pel Parlament de Catalunya de modificació de la llei, on s’afegeix una tercera opció per realitzar el DVA: es podrà fer i registrar al CAP de referència, hospital o soci sanitari davant la persona del cos mèdic que el centre destini a aquest tràmit. Amb tota la intimitat i respecte que requereix aquest document i sense un cost econòmic, tothom major de 18 anys podrà fer el DVA.
Concepció Canut Farré
Voluntària de DMD Lleida
