I el Barça de Xavi, abonat a l’èpica, a les emocions fortes, al naufragi inesperat, a encadenar sobresalts, per fi va deixar de sofrir. I ho va fer, per un d’aquests capritxos que té el futbol, davant el Getafe de Bordalás, un dels equips davant el qual més sofreix.
Aquesta vegada, el duel va deixar de tenir emoció en una hora. I no sols pel 3-0 que registrava llavors el marcador, sinó per les sensacions que va deixar el Barça des del xiulet inicial.
Aquesta vegada, l’Estadi Olímpic Lluís Companys, que ha vist com s’han esfumat aquesta temporada ni més ni menys que deu punts en trobades que han tingut sorprenents girs de guió, va respirar alleujat.
I també els cronistes dels partits del Barça, que pràcticament no han viscut aquest curs ni una trobada tranquil·la del conjunt blaugrana, obstinat a convertir la de periodista esportiu en una professió de risc.
I això que els visitants van tenir la primera ocasió del partit amb un tir des de la frontal de Greenwood, que li va robar la cartera a Frenkie de Jong abans de posar a prova a Ter Stegen als 6 minuts. Una arrencada clàssica dels locals que, aquesta vegada, no va tenir conseqüències en el marcador.
El conjunt blaugrana replicaria en la jugada següent amb una acrobàtica rematada d’esperó de Raphinha, a la sortida d’un córner, que sortia fregant el travesser. Però les millors ocasions blaugranes no arribarien a pilota parada, sinó amb pilotades llargues als seus davanters per a superar la saga visitant, que deixava molts metres a la seva esquena cada vegada que estrenyia a dalt al seu rival.
Per exemple, en la jugada de l’1-0, obra de Raphinha, que rebia una passada en profunditat de Kounde i creuava amb l’esquerrana sobre la sortida de Sòria als vint minuts.
El Barcelona repetia una vegada i una altra la fórmula de filtrar pilotes llargues a l’espai per a superar la pressió alta dels madrilenys i buscar el segon de la tarda.
I així la va tenir Joao Félix, a qui Soria li treia una rematada amb la capdavantera del peu dret, i de nou Raphinha, que disparava alt en la primera i era poc precís en una passada a Joao Félix perquè aquest solo hagués d’empènyer-la, poc després.
El Getafe sofria enrere, un detall que ben segur no apareixia en el guió del partit de Bordalás, al qual el Barça de Xavi només havia ficat fins avui un gol en quatre duels.
Els madilenys només inquietaven a Ter Stegen des de lluny, amb un nou tret innocent de Greenwood i un altre de Alderete que obligava el porter alemany a volar a l’esquadra dreta de la seva porteria mediada la primera meitat. I a l’inici de la represa, amb una fuetada de quaranta metres de Milla que s’estavellava en el pal.
El Barcelona, en canvi, continuava agradant-se en la transició, i en una jugada coral que començava amb l’imberbe Cubarsí traient la pilota des de darrere com si fos un veterà, Joao Felix acabava marcant a plaer el 2-0 després de rebre una assistència de Christensen en el 53.
Vuit minuts després, De Jong obtindria la recompensa a una cavalcada seva espectacular des del centre del camp, en rebre un regal de Raphinha després de superar la sortida de Sòria. I entre un gol i l’altre, l’àrbitre li anul·lava un altre a Lewandowski per fora de joc.
Ni el rosari de canvi de Bordalás intentant parar la sagnia ni l’aparició de la pluja van deslluir el partit rodó que el conjunt blaugrana per fi completava en Montjuïc.
Una rematada desviada d’Óscar dins de l’àrea i un altre del golejador visitant, Borja Mayoral, mancant un quart d’hora per al final, va ser tot el que li va permetre el Barcelona al Getafe mentre es prenia un respir abans de posar la guinda a la seva gran tarda en l’afegit.
Una altra acció brillant de Cubarsí en la sortida de la pilota, una altra conducció excepcional de De Jong amb passada filtrada a Vitor Roque. I el gol de Fermín, que reblava al fons de la xarxa el rebutgi de Sòria al tret de Vitor Roque.
