El 29 d’abril de 1943 moria a Barcelona el músic lleidatà Ricard Viñes, l’endemà viatjava fins a Lleida en un cotxe mortuori per ser enterrat en el Cementiri de Lleida on avui descansa. Anys després la família tindria un bonic gest amb la ciutat fent donació del seu llegat a l’Ajuntament de Lleida i avui dia l’Arxiu de la Ciutat conserva el gran gruix de la seva documentació personal. Lleida ha continuat homenatjant-lo any rere any amb el Concurs Internacional de Piano, també posant-li el seu nom a una de les places més cèntriques de la ciutat i fent construir un monument que s’inaugurà el juliol de 1971. Aquest monument fou retirat l’any 2008 i no serà fins al 2010, amb la remodelació de la totalitat de la plaça, que es tornaren a col·locar dos dels elements de l’antic monument: l’escut i el relleu, que actualment es poden veure en l’exterior d’una de les sortides del pàrquing soterrat. El tercer element del desaparegut monument, l’escultura en marbre de Ricard Viñes, des del passat mes de novembre es pot veure en el departament de Santa Cecília del Cementiri de Lleida davant mateix d’on avui descansen les restes de l’admirable músic. Segurament perquè la mateixa efígie del pianista sempre l’eclipsà, molta gent no coneix qui realitzà l’escultura i és una llàstima perquè sense escultor no hi hauria obra i crec que també mereix ser recordat. L’escultor fou Fèlix Martí Palaus, picapedrer lleidatà que nasqué l’hivern de 1912 i que fou la tercera generació d’una família dedicada al marbre. El seu avi, Manel Martí, fou expert en tota classe d’objectes d’ornamentació; rentamans, fons i també làpides, tenia el seu taller situat al carrer la Palma ja des de finals del segle XIX. El pare, Joan Martí, continuà amb l’ofici i l’exercí en el mateix taller del carrer la Palma i el Fèlix en un primer moment va mantenir el mateix taller, però anys després traslladà el negoci al carrer Anselm Clavé. Als anys vuitanta del segle XX, ja jubilat, estigué vinculat a l’Ajuntament de Lleida com a professor picapedrer en l’Escola taller ensenyant el seu ofici centenari als alumnes que assistien a les seves classes. Demà es compliran 149 anys del naixement de Ricard Viñes, i aquí va el meu homenatge a la figura del músic i al picapedrer que l’esculpí. Potser l’atzar ha volgut que tots dos descansin en el mateix cementiri juntament amb l’obra que els uní per sempre.
Sessió: No iniciada
