Segons explica la litúrgia i el calendari tradicional, fins i tot el fill de Déu havia d’anar a escola. Li van portar aquest dia d’hivern, presentant-lo al temple i obsequiant al mestre (que també era sacerdot) amb un parell de tórtores o colomins. Per això veiem a les pintures un mestre ensotanat, un nen enmig d’altes columnes i els seus pares al costat amb una gàbia a la mà. Calia seguir els rituals socials i procurar una bona formació al xiquet. Encara que per nissaga divina potser no li calia anar a estudi, també era l’hereu del fuster i en aquesta condició humana, havia d’aprendre com tots. Ben aviat discutiria amb els mestres sobre el que deien els llibres. Diu la cançó popular que sa mare també havia anat a costura a aprendre de lletra, i de fet la tradició hebraica exigeix als seus fidels, homes o dones, saber llegir.
En aquell temps no es feia l’informe Pisa, ni fa unes dècades tampoc, però al llarg dels segles s’ha procurat establir models d’aprenentatge on l’eina més humana de totes, la paraula, havia de ser estudiada i ben utilitzada per tothom. Els clàssics de la cultura occidental son filòsofs, oradors, poetes, historiadors, polítics, matemàtics, arquitectes, escultors, juristes… i tots ells són també professors. Els anomenem Mestres!, així en majúscula. Es reunien en escoles, acadèmies, liceus, obradors, tallers, i en tants altres espais on es celebrava la transmissió d’uns coneixements que acompanyaven el pas dels anys per arribar a l’edat adulta, en la qual hom suposa una mica de seny i prou habilitats per no dependre de ningú.
Ja fa anys que no es parla d’analfabetisme com si l’haguéssim eradicat. Però es parla de bretxa tecnològica, de fronteres socials, de buits generacionals i d’una preocupant davallada de la comprensió lectora. Els analfabetismes actuals ens condemnen a ser maltractats per bancs, administracions i serveis on necessitem aparells, connexions, i tot un llenguatge que no hem après prou bé, i finalment un algoritme ho decidirà tot per nosaltres, engabiats com mixonets a la ratera.
El primer és saber llegir i entendre el que llegeixes. Llegir, parlar, escriure… és poder explicar què hi fas al món i per què ets diferent de les bèsties i de les coses. Gairebé fa riure però en els fonaments de la nostra tradició, fins i tot el fill de Déu va anar a l’escola i els seus companys d’aventures i sopars –pescadors, comerciants…– ara són als manuscrits i a les portalades amb uns bons llibrots a la mà.
