Aviat farà un any que es va signar el Pacte Nacional pel Turisme Responsable, el full de ruta del govern i del sector turístic sobre cap on ha d’anar el turisme a Catalunya en les pròximes dècades. La iniciativa és important i necessària perquè el sector turístic a Catalunya té alguns reptes que ha d’afrontar. I tot i que els té ben encarats, hi ha mancances evidents.
El turisme a Catalunya, i el de Lleida en concret, no té un problema de xifres. Ni pel que és bo ni pel que és dolent. Encara més, en algunes destinacions –sobretot urbanes– comença a tenir impacte negatiu. En tot cas té altres problemes. Els que en considero més importants són:
– Distribució geogràfica. Catalunya necessita distribuir el seu turisme al llarg del territori. Ara com ara es concentra a Barcelona ciutat i a la costa, i és imprescindible que arribi a zones on pot ser motor de desenvolupament econòmic. El Pirineu, la Catalunya interior i l’Oest del país són les zones on seria positiu que aquest impacte fos més intens. Tenim una concentració turística territorialment excessiva.
– Distribució sectorial. Ara com ara, el 90% del turisme català es concentra en el turisme urbà i el turisme de sol i platja. Altres sectors susceptibles d’esdevenir motors turístics no acaben d’arrencar o estan a les beceroles, llevat de l’enoturisme, el turisme de negocis, el cultural i el turisme esportiu. Nínxols com el turisme de natura, l’oleoturisme, el turisme de shopping o el turisme patrimonial no s’han desenvolupat prou i tenen molt camí per córrer.
– Distribució temporal. El 70% del turisme es produeix en període estival. La desestacionalització és el gran repte que té el turisme d’aquest país. S’avança lentament en aquest camp, però em sembla que no s’acaba d’entendre com funciona aquest turisme i quines particularitats té. Bàsicament, que només es pot donar allà on els serveis que interessen als turistes estan oberts sempre: les ciutats. El turisme urbà ja està desestacionalitzat. Intentar desestacionalitzar sense serveis pels turistes, és impossible. No pots visitar destinacions turístiques i trobar-te tancats en festius els espais a visitar. Així, és molt difícil desestacionalitzar. Això ho dic, perquè desestacionalitzar vol dir fer el sacrifici d’apostar per obrir en temporada baixa, a risc de perdre diners. Almenys al principi. Per aconseguir recollir, és necessari sembrar.
– Diferències professionals. Un dels grans reptes del turisme nostrat és millorar la professionalitat de tot el sector, però especialment d’aquelles empreses i sectors menys madurs. Tothom creu que el que té pot interessar al turista, però no tothom està preparat per acollir turistes. Cal formació en molts sectors i especialment en els sectors més verds i també, encara que no ho sembli, en el sector públic. Moltes destinacions “municipals” estan portades per gent que no té coneixements de turisme. Hi ha mancances evidents en creació de producte turístic, comercialització, comunicació, selecció de canals, etc.
– Diferències en tipologies de turista. Per sort, de mica en mica Catalunya s’està consolidant com una destinació de turisme de qualitat. I això és una molt bona notícia. El turisme nord-americà és el principal a la ciutat de Barcelona i també en les destinacions enoturístiques del país. Cal que aquesta qualitat no només signifiqui poder adquisitiu, sinó sobretot responsabilitat, turísticament parlant.
– Intensificar la relació entre la indústria turística i l’economia de l’entorn. Aquest, és també un dels principals reptes que té el sector a casa nostra: apostar per que els beneficis d’aquest motor econòmic reverteixin també en altres sectors més enllà de l’immobiliari: la gastronomia, el comerç local, els serveis associats, els professionals de la zona, el sector primari, les empreses tecnològiques, etc. Certament, una part dels beneficis del turisme reverteix en el teixit econòmic de l’entorn, però hi ha molt de camí a córrer. L’exemple és el comerç. Molt poques ciutats tenen una estratègia per atraure aquests ingressos provinents de l’estranger. Més enllà de les grans destinacions com Barcelona. En canvi, iniciatives privades com La Roca Village ho va veure claríssim.
Vist des de dalt, segurament hi ha més reptes, però aquests citats són dels més importants i encarant-los sense por podria significar una millora considerable del turisme a casa nostra. I el que és més important, podrien augmentar molt els beneficis que aquesta activitat pot generar al conjunt del territori.
