Quan a les eleccions catalanes del 2010 vaig preguntar al bo del Francesc Pané per què donaven suport a la construcció del túnel de la Bonaigua (més que res perquè pensava que els ecosocialistes no eren partidaris de les grans obres públiques) em va contestar que el túnel és una de les obres que té menys impacte ambiental. Doncs sí. En aquelles eleccions ICV portava el túnel al programa, com l’antiga CiU, ERC, el PSC i la majoria de formacions que presentaven candidatura a la presidència de la Generalitat. De llavors ençà han passat 14 anys i es podria dir que en termes col·loquials encara “li fan lo mànec”. Potser per això la setmana passada vam preguntar als alcaldes de l’Aran i del Pallars Sobirà què en pensen de tot plegat.
Hi ha la llegenda urbana que aquest túnel interessa més als pallaresos que als occitans. Això més o menys és el que va dir el primer edil de Naut Aran, que va posar l’accent en la millora de la N-230 i de la C-28 des de Vielha fins a Baqueira. L’alcalde de Vielha, però, que és vicepresident de la Diputació, va fer notar que també li és d’interès l’obra. I al Pallars, encara que voldrien el túnel, una obra que permetria anar de les Valls d’Àneu a l’Aran en un obrir i tancar d’ulls i evitar el port de la Bonaigua, la pròpia realitat els fa adonar que el més calent és a l’aigüera. I això que a nivell sanitari, com van fer notar, aniria molt bé als seus veïns perquè tindrien l’Espitau de Vielha molt a prop i no haurien de baixar fins a Tremp. Tots els alcaldes amb els que va parlar l’Àlex Sánchez, el periodista que va escriure el tema, van explicar també que ara mateix veuen poques possibilitats que tiri endavant un projecte que van definir de “faraònic”. I arribats en aquest punt em penso que el túnel de la Bonaigua tindrà el mateix futur que el de Salau. És a dir, cap.
La primera vegada que el diari em va enviar a cobrir la pujada al port de Salau vaig fer el primer tram en jeep amb el Xavier Bada, que em m’explicava que després del Cadí i Puymorents el túnel de Salau seria prioritari per Europa. Des de llavors han passat més de dos dècades i el projecte que uniria les Valls d’Àneu amb França (com havia de fer el tren de la Pobla) està tancat a pany i forrellat. Em penso que més o menys com el de la Bonaigua.
