L’aigua és present a totes les facetes de la vida. “Limpia va el agua del río como la estrella de la mañana, limpio va el cariño mío el manantial de tu fuente clara”, canta Camarón. Som aigua, bevem aigua, funcionem amb aigua però també parlem d’aigua com es mostra a les expressions populars.
Molts es troben ‘com peix a l’aigua’ encara que altres són capaços d’’ofegar-se en un got d’aigua’. Quan alguna cosa resulta molt apetitosa és per ‘fer-se la boca aigua’ i quan un argument o situació no necessita més explicació que la donada és perquè està ‘més clar, aigua’. El fet que s’acabi amb la paciència d’algú és ‘la gota que fa vessar el got’, ‘posar aigua pel mig’ es refereix a ampliar la distància, física o psicològica, respecte a un problema o persona i ‘quedar-se en aigua de borrajas’ és quan algun assumpte no surt endavant o es queda en res.
Però el més freqüent en un país de xoriços com el que ens toca patir és que la majoria aposta per ‘no donar un pal a l’aigua’. Alguns són ‘com dues gotes d’aigua’ però altres són ‘com aigua i oli’, és a dir o molt similars o amb personalitats oposades. ‘Ballar l’aigua a algú’ és avançar-se a fer el que se suposa que ha de ser grat a algú, mentre que ‘aigualir la festa’ és arruïnar un moment d’alegria. Alguns no callen ni sota l’aigua i, com ‘mai no plou a gust de tots’, el millor és esperar que els mals temps es converteixin en ‘aigua passada’.
Paco de Lucía brilla ‘Entre dos aguas’ mentre Camarón diu: “como el agua clara que baja del monte, así quiero verte de día y de noche”. Amb la sequera, ‘a l’enemic, ni aigua’ perquè aviat serà un luxe brindar amb un gotet d’aigua… Oh yeah!
