El Baluard del Rei, el més ben conservat de la Seu Vella, està en plena restauració i durant les excavacions prèvies han aflorat les troneres on se situaven els canons, una rampa que connectava els diversos nivells del conjunt i un respatller de tàpia que tenia la funció de separar les dos parts del baluard per protegir la tropa si les bombardes queien en un lloc o en un altre.
Les obres de restauració serviran a més per consolidar la part de la banda nord que fa anys va patir una esllavissada i per rehabilitar també la part de la muralla del baluard que dóna a Camp de Mart. Durant les excavacions també s’han pogut recuperar les cantonades fetes amb carreus de pedra arrodonits a més de la plataforma de pedra amb les voreres.
UN BALUARD DE 1640
El Baluard del Rei, el més ben conservat de tot el Turó de la Seu Vella conjuntament amb el de Louvigny, es va començar a construir el 1641 i es va acabar el 1649. De fet, les obres van començar en plena Guerra dels Segadors, durant l’etapa en què la República Catalana declarada pel president de la Generalitat, Pau Claris, ja havia fet fallida i Catalunya havia buscat el recolzament de França proclamant comte de Barcelona el rei Lluís XIII. El cardenal Richelieu va enviar enginyers francesos per construir aquest baluard en zona de frontera, com també s’havia fet a Tortosa. El baluard tenia una funció defensiva (com la resta dels que hi ha a la Seu Vella) i es dóna la circumstància que si bé van ser els francesos els qui el van començar a construir el final de les obres ja va anar a càrrec de les tropes castellanes, un cop acabada la Guerra dels Segadors. Va ser l’any 1649 quan van finalitzar aquestes obres, que havien aprofitat l’estructura de la roca per la construcció.
El Baluard del Rei també era el lloc escollit per l’exalcalde Antoni Siurana per construir el Museu de la Ciutat. Els Amics de la Seu Vella s’hi van oposar (Patrimoni hi va posar condicions) i finalment no es va acabar fent.
